Revista Mà

Entrevista a Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

Relaxat, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ens atén al seu despatx de Barcelona. Respon cada pregunta sense voler passar per alt cap dels temes importants que afecten els ciutadans nouvinguts. La feina, la llengua, la convivència, l’educació i la cultura, Amorós fa un repàs del present i proposa millores pel futur.

En les darreres setmanes hi ha hagut bastant rebombori amb els anomenats centres d’acollida. Quina opinió en té?
Rebre els alumnes en el centre ordinari, en una aula d’acollida, i que de seguida que sigui possible, s’iniciï el contacte dels nens nouvinguts amb els nens que han vingut una mica abans, és molt positiu, ha donat molt bons resultats, i creiem que és el model a seguir. De vegades té dificultats de recursos,l però no de model. Pot ser que una aula d’acollida se’ns quedi petita o que faci falta més personal, però s’ha fet un gran esforç.

Per tant, potser preferiria reforçar aquestes aules d’acollida dins de les escoles que no crear centres externs a les escoles?
El Pacte Nacional per l’Educació donava resposta a les necessitats de la matrícula viva. Parlava de la gestió compartida amb els municipis de la matrícula. De la mateixa manera que la matrícula viva és un problema que dificulta la gestió dels centres, també és una oportunitat per afavorir un millor repartiment de l’alumnat, perquè com que s’escolaritzen durant el curs, la intervenció de la comissió d’escolarització és més efectiva. Crec, doncs, que reforçant les aules d’acollida podem donar resposta al problema de la matrícula viva.

Un dels problemes amb què es troben les persones reagrupades és que tenen permís de residència però no de treball. Té alguna acció prevista, el govern, pel que fa a aquest tema?
Moltes. Durant l’any 2007 s’han iniciat 24 projectes pilot d’inserció laboral per persones reagrupades. És veritat que aquestes persones tenen una dificultat administrativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que existeix una escletxa per accedir-hi. Hem acabat generant la sensació de que no poden treballar, i sí que poden, el que passa que necessiten una autorització especial per treballar sense modificar el permís de residència i, en aquest cas, han de guanyar menys del salari mínim interprofessional, que és una limitació injusta. Sinó, poden accedir a un permís de residència i treball propi. Una altra cosa, ens acostem a un període de crisi. Per afrontar-la, cal que totes les persones estiguin treballant dins el conveni laboral, i cal també una taxa d’ocupació femenina més alta, famílies que puguin afrontar un període de dificultats amb dos o tres salaris.

Què aportarà el nou Pacte Nacional?
El país necessita un acord ampli respecte la immigració. Cada vegada hi ha més ciutadans que expressen la seva preocupació, diuen que volen fluxes endreçats, que no volen competir pels recursos públics, i que volen accions per a la integració. Per això hem de fer un Pacte Nacional en el que Catalunya doni resposta a aquestes tres demandes, que expressi la seva proposta, tingui o no competències, en tots els àmbits relacionats amb la gestió de fluxes. Hem de fer un Pacte Nacional per a la Immigració per redimensionar aquells serveis públics que s’han vist afectats per l’impacte del fet migratori. Per exemple, en salut, la gestió d’urgències, l’assistència primària, o la pediatria, han tingut una gran influència del fet migratori. En canvi, els serveis més costosos, vinculats a malalties que es tenen amb l’edat, han tingut poc impacte per la immigració. I el tercer element del Pacte és quina mena d’integració volem. Aquí, jo crec que el Pacte Nacional ha de definir el concepte de cultura pública comuna. Catalunya és i serà sempre més una societat diversa, però això no vol dir que no tinguem elements de cohesió. Aquests elements compartits són els que conformen la cultura pública comuna, que s’haurà de basar en allò que digui el Pacte, però que pensem que s’ha de basar en els valors democràtics, en els drets humans, en la igualtat entre homes i dones, en els drets de la infància i, per descomptat, en la llengua i la cultura catalanes com a llengua i cultura pública comuna.

Com està el traspàs de competències cap a la Generalitat?
En termes relatius, bé. Dic en termes relatius perquè l’Estatut no recull tot allò que demanava Catalunya, l’Estatut que va sortir de Catalunya el 30 de setembre de 2005 parlava de la gestió de les autoritzacions de treball, i l’Estatut que finalment es va aprovar parla de les gestions de les autoritzacions inicials dels permisos de treball. El permís inicial és aquell que gestiona un empresari, però quan el treballador renova el contracte, i modifica l’autorització de treball, aleshores ja no és inicial. El treballador haurà d’anar a fer els tràmits a la subdelegació del govern. Amb la transferència, fem una valora positiva, però en termes relatius, perquè el que tindrem és que l’empresari farà els papers a les oficines de Treball de la Generalitat, però el treballador no, seguirà fent-los a la subdelegació del govern. Allò que deia l’Estatut ho tenim. L’Estatut recollia tot el que demanàvem? No. Per tant, relatiu optimisme.

Com veu la situació d’Osona?
A Vic, les queixes dels ciutadans s’han manifestat específicament amb el tema de competència pels recursos públics. El que necessitem són polítiques progressistes que reforcin l’Estat del benestar i que el reforcin per tothom. Vic té unes taxes d’immigració molt altes, però la immigració no només no creix, sinó que decreix, i la sigularitat que té és un pes important de la immigració africana. Es troba en un estadi de maduresa del fluxe i per tant de moderació. El reagrupament familiar ja s’ha produït en molt bona mesura a Osona, i actua com element que ajuda i facilita la integració

Què en pensa de la contractació en origen?
Contractació en origen, sí, sisplau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixin dins la llei, però donem feina primer als reagrupats familiars, que ja són aquí.

Què li suggereixen aquestes paraules?
Immigració.
Motor de canvi.

Racisme.
Cervell reptilià.

Vic.
Una ciutat representativa de la nova Catalunya.

Manlleu.
Un magnífic alcalde.

Ciutadania
Igualtat de drets i deures

Text: Sara Blázquez
Llegeix l'entrevista sencera