L’acte va començar amb la projecció d’unes dures imatges del moment de l’atac de l’exèrcit d’Israel sobre el vaixell Mavi Marmara, o la Flotilla per la llibertat, on viatjaven aquests dos osonencs, juntament amb centenars d’activistes, que es disposaven a trencar el bloqueig d’Israel contra la franja de Gaza, i que portaven ajuda humanitària. Tot i que l’exèrcit israelià els va prendre el material que duien per gravar imatges i fer documentals, “una companya nord-americana va guardar algunes targetes de memòria i per això podem tenir imatges diferents a les de l’exèrcit d’Israel”, comentava Manuel Tapial.
La xerrada va comptar amb la col·laboració del Casal Independentista Manel Viusà, i de Sami Abdul Jawad, un metge palestí que resideix a Vic, i que es va mostrar orgullós de la lluita d’aquests dos activistes, “la solidaritat amb el poble palestí és una causa justa, té adeptes a molts països”. Sami Abdul Jawad va fer cinc cèntims de la història de Palestina, i de la seva relació amb l’estat d’Israel, “Israel no ha respectat mai cap resolució de la ONU, i després de la guerra de 1956 va ocupar tota la Palestina històrica”. Després de donar alguns detalls de la història de l’últim mig segle, el metge vigatà va arribar a la conclusió que l’estat d’Israel manté una conducta agressiva perquè no ha trobat mai cap sanció política, ni econòmica, ni militar, “sinó, mai hauria atacat un vaixell que duia ajuda humanitària”. Segons Abdul Jawad, els governs europeus i els Estats Units donen suport a Israel.
El mateix pensa Laura Arau, que va començar la seva intervenció visiblement emocionada, donant les gràcies a la seva família. “Ara hem vist com ha de ser l’activisme a partir d’ara, la societat civil podem ser capaç de canviar coses que haurien de canviar els nostres governants”. Arau va explicar com van viure aquest atac a la Flotilla per la llibertat, on viatjaven més de 700 activistes de 32 països diferents. Els dos activistes catalans hi anaven a portar uns llibres en castellà i àrab, relats escrits per nens de l’Estat espanyol sobre la situació a Gaza, a més de fer-ne dos documentals.
L’exèrcit d’Israel els va atacar a les 4.10 de la matinada, amb 4 fragates, 2 submarins, 30 llanxes i helicòpters, durant gairebé una hora i amb el resultat de 9 morts i més de 50 ferits. “La única resistència que hi va haver des del vaixell va ser amb mànegues d’aigua a pressió, amb les que no deixàvem pujar els militars”. Llavors van intentar accedir per aire. “Els primers ferits van morir abans que pugessin, és a dir que ens van atacar en aigües internacionals amb armes de foc”. Malgrat la dura situació, “tothom sabia el que havia de fer”.
Laura Arau recorda que mentre ells dos estaven tancats a la sala de premsa, els musulmans estaven lligats a terra, mentre que els europeus estaven asseguts sense lligar, “això demostra el racisme de l’exèrcit israelià”.
Manuel Tapial va tancar la xerrada amb algunes dades. “Abans del bloqueig entraven 3.900 camions d’ajuda humanitària a la setmana, i no s’arribava a cobrir les necessitats bàsiques. Ara, n’entren 390 cada setmana, imagineu-vos la crisi humanitària que hi ha”. Tapial també va mostrar el seu descontent amb les reaccions de l’Estat espanyol i la resta de governs a nivell mundial. “Aparentment, tothom ha condemnat Israel, però ningú no ho ha fet”.
Article publicat al número 26 de la Revista Mà
Foto: Sara Blázquez
Noms destacats del món de l’animació infantil com Jaume Barri, Noè Rivas, Jordi Tonietti, Amadeu, Carles Cuberes i Roger Canals, han estat els encarregats de dinamitzar vora un miler de persones que han participat al RESSÒ.
El Cicle d’Animació Infantil, que s’organitza des de l’Ajuntament de Vic a través dels dos Plans de barris, Sud i Centre històric i La Calla, compta amb la col·laboració de les entitats veïnals de la zona d’intervenció dels plans.
AMIC-UGT. Barcelona
Tal i com s’ha estat reclamat des de Catalunya durant anys el passat dia 1 d’octubre es va fer efectiu el traspàs de competències en matèria d’autoritzacions inicials de treball per a estrangers a la Generalitat de Catalunya. Així a partir d’aquesta data el Servei Català d’Ocupació (SOC), a través d’una xarxa de 10 oficines repartides per tot el territori català, ha passat a fer-se càrrec de la gestió tant de les autoritzacions de treball inicials com de les modificacions que impliquin una autorització de treball.
Des d’AMIC creiem que aquest traspàs de competències ha de ser un instrument clau per a millorar la gestió dels tràmits i poder portar a terme polítiques actives eficients per a la millora de l’ocupació dels treballadors i treballadores estrangers. Que un mateix organisme sigui l’encarregat de la intermediació laboral i la tramitació d’aquest permisos hauria de facilitar l’entrada al mercat de treball català de les persones estrangeres, especialment d’aquelles que compten amb una autorització de residència per reagrupament familiar.
Tot i ser conscients d’aquesta gran oportunitat creiem que l’actual manca de recursos humans de les oficines pot comportar un major col·lapse de les oficines del SOC. La Generalitat, doncs, ha de vetllar per procurar a aquestes oficines recursos suficients per garantir un servei de qualitat, especialment formant als seus treballadors i treballadores amb la legislació d’estrangeria i l’atenció a la diversitat.
Finalment esperem que es garanteixi el bon funcionament del mecanismes de coordinació entre les diferents Administracions Públiques implicades en aquest processos per tal de no retardar la resolució de les autoritzacions.
Article publicat al número 18 de la Revista Mà
Fotografia: Xevi Quirante
No és or tot el que llueix. La ciutat que ha vist com els preus dels habitatges, dels vehicles, de l’oci i de la majoria de productes s’han inflat gràcies a la injecció de la loteria, Vic, també està patint un preocupant augment de les demandes socials més bàsiques.
Càritas és una de les entitats que du a terme més programes per ajudar les persones més necessitades, però en el darrer any ha vist com la situació s’ha desbordat. Té llars d’acollida, pisos d’estada temporal, per persones amb situació precària, un servei de recursos bàsics, com un banc d’aliments, reforç escolar, un racó d’acollida i un menjador social.
La porta d’entrada a Càritas és la Diana Fatjó, la seva treballadora social. Ha viscut, des de l’estiu de l’any passat, un gran canvi pel que fa a les demandes que rep. “Molta gent s’ha quedat sense feina i hi ha moltes demandes d’alimentació, de feina, formació i allotjament”. Fins i tot ha canviat el perfil de les persones que hi acuden, “al contrari del que pensen molts, hi ha molta gent autòctona que treballaven en fàbriques de pells o a la construcció. Hi ha gent que no em mira a la cara, perquè no s’hauria imaginat mai que vindria a Càrites”. Fatjó ha vist com han augmentat les famílies que no cobreixen les necessitats bàsiques, “hi ha moltes famílies immigrades en les que només treballa l’home, i això és un problema. A més, molta gent ha deixat de cobrar la prestació d’atur i viu amb un subsidi de 400 euros”. Càritas queda petita, diu la treballadora social, per donar suport a totes aquestes demandes, “ens sobrepassa, i Càritas no té recursos per atendre totes les demandes que arriben”. Tampoc els té la ciutat, en general, on no hi ha ni un alberg per acollir els que queden sense llar.
Així com en molts sectors la feina ha baixat, a Càrites, la feina s’ha multiplicat, “puc arribar a atendre 13 persones en un sol dia, i perquè no tinc més hores. És molt carregós, perquè no els podem ajudar i la gent es troba en situacions límit.”, diu Fatjó. L’entitat s’ha hagut de reubicar en el tema de les ajudes, “no podem assumir lloguers, ni altres ajudes que abans fèiem, ara hem de prioritzar l’alimentació”. Abans hi havia les necessitats bàsiques cobertes, però ara no, i els demandants són un col·lectiu molt més heterogeni.
Càrites es troba amb un altre obstacle: els demandants s’han duplicat, però els donatius que reben han baixat, “la crisi afecta tothom, però comptem amb menys recursos per fer front a més demanda”, diu Diana Fatjó. “Fem treball de supervivència, no podem fer un procés amb les persones, la gent té gana, i nosaltres anem tapant forats”.
Un altres dels programes de Càrites és l’“Avancem”. Es tracta d’un programa de formació, orientació i inserció sociolaboral, i també ha patit molts canvis en els últims mesos. Si abans es seguia el mateix itinerari amb tots els usuaris, majoritàriament persones nouvingudes, ara, les respostes són més diversificades, “ens hem d’adaptar a persones diferents, donar-los més respostes i més diversificades”, diu Marta Muntadas, educadora social del programa Avancem, “abans qui més qui menys trobava feina, però ara és més difícil”. La resposta: una aposta per la formació, “ara tractem de millorar el nivell d’ocupabilitat”, diu Muntadas. Càritas està fent un mapa de recursos formatius de la ciutat, encara que també té cursos i tallers propis, com català, informàtica, neteja o fusteria.
“S’ha de pagar alguna cosa?”, preguntava incrèdul un dels nens que van assistir el primer dia a l’Escola de la Pau, “No, no, és gratuït”, deia la monitora. “Segur?”, “Sí, sí, segur”. Sembla que no pugui ser, però és. Un grup de joves ha engegat un projecte anomenat Escola de la Pau. Es tracta d’un espai on els infants i adolescents hi poden anar els dimecres, dijous i divendres a la tarda, a fer tallers, a jugar, a fer reforç escolar, a utilitzar els ordinadors, a divertir-se i relacionar-se amb altres nens. “L’objectiu és crear vincles entre nanos de diferents orígens, crear noves actituds davant de noves situacions i conflictes”, diu Laura Matavera, una de les responsables.
L’Escola de la Pau està ubicada al carrer de la Ramada, als locals del Casal Claret, “el Casal sempre ha estat vinculat amb aquests temes, i ens han cedit els locals”. Són quatre plantes d’un edifici nou, que es poden aprofitar per fer gairebé qualsevol activitat. En una d’elles hi ha una aula d’ordinadors amb accés a Internet, que s’han pogut comprar gràcies a l’aportació de la Fundació Girbau. També compten amb un gran pati per fer activitats a l’exterior.
“D’entrada es va pensar crear un espai per nanos amb recursos limitats, però no només per nens d’origen immigrant, sinó per nens de tot arreu”, diu Matavera, “hi ha ludoteca, i jocs al pati, i està previst fer reforç escolar si els nens ho necessiten”. Paral·lelament també es faran tallers, els dimecres i els divendres seran els dies dels infants, i els dijous el dels adolescents. El primer taller previst pels infants serà de teatre i expressió corporal, mentre que els adolescents faran un taller de Manga. “A mida que vagin venint, ja veurem què els interessa que muntem”.
Totes les activitats són gratuïtes, i els professors dels tallers seran, en gran mesura, voluntaris. El primer dia d’obertura, el 8 d’octubre, ja hi havia 23 nens inscrits, ja que els responsables havien anat a presentar el projecte a llocs propers, com l’escola Santa Caterina, l’EBE, o l’escola nova. Tot i que és gratuït, els nens s’han d’inscriure, “hem de tenir un registre per poder-los assegurar”, diu Matavera. Tot i així, són conscients de que alguns nens aniran venint i d’altres deixaran de fer-ho, així que cada mes aniran actualitzant el registre. Els nens, lògicament, necessiten una autorització dels pares.
Notícia publicada a la Revista Mà núm. 8Fotografia: Xevi Quirante
A partir d'avui ja es podrà trobar als punts habituals de distribució la segona edició de la Revista Mà, Febrer 2008. Aquest mes, la revista mensual gratuïta compta amb una entrevista a l'alcalde de Vic, un reportatge sobre la mal anomenada "segona generació d'immigrants", és a dir, els fills dels immigrants, i altres peces d'interès. S'hi podrà trobar un retit reportatge sobre el cap d'any amazigh, que la comunitat amazigha va celebrar el darrer 13 de gener, un altre sobre el Carnaval de Terra Endins de Torelló, per donar a conèixer les tradicions de la comarca a les persones d'origen estranger, diversos articles d'opinió, una secció de llengua, una altra de treball, i les preguntes creuades.
En aquest segon número encetem una nova secció que donarà a conèixer les diverses associacions i entitats que existeixen a la comarca.
Una vegada més, se n'han imprès 15.000 exemplars, que es distribuiran arreu de la comarca, i es repartiran als mercats de Vic i Manlleu.
Llegeix la revista!!!
Aquest darrer dissabte, 22 de desembre, mentre alguns afortunats celebraven la seva sort després d'haver comprat algún número de loteria al carrer Manlleu, nosaltres érem al mercat, a la plaça Major de Vic, presentant la primera edició de la Revista Mà. Cal dir que en poques hores ja havíem acabat els milers d'exemplars que portavem i que, en general, va tenir una molt bona acceptació per part dels vigatans i osonencs que voltaven per plaça. Gràcies a totes les persones que es van interessar tant pel nou projecte!
Aquest dissabte, 22 de desembre, mentre la loteria tornava a fer afortunats una colla de vigatans, nosaltres erem a mercat, presentant a la resta de vigatans i osonencs que s'havien acostat fins a la plaça la nova revista Mà. Cal remarcar que la revista va tenir una molt bona acceptació, ja que van ser molts els que la van agafar de les nostres mans
La Revista Mà sortirà al carrer avui dimecres dia 19 de desembre del 2007. És una revista gratuïta que es distribueix a la comarca d'Osona, amb una tirada de 15.000 exemplars. Vol ser una revista per a tothom, i especialment per aquelles persones nouvingudes que no tenen veu en els mitjans de comunicació. Té un model lingüístic que creiem innovador: és una revista en català, on cada peça té un petit resum, no una traducció, a 5 idiomes: el castellà, l'amazigh, l'arab, l'anglès i el francès. Algunes coses també hi surten en xinès.
S'edita amb la col·laboració de la UGT d'Osona.
