Revista Mà

El carnestoltes, que també s’anomena carnaval, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. És una celebració que pertany al culte lunar, per tant, és una festa mòbil, que s’emmarca dins d’un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per situar el Carnaval al calendari, s’ha de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i l’últim de Carnaval. Així doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
Antigament, el temps de Carnestoltes oferia rituals d’arrel pagana i una certa permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints. Ara, s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic.
Un dels Carnavals més populars de Catalunya és el Carnaval de Torelló, o el Carnaval de Terra Endins, que aquest any celebra el seu 30è aniversari. I és que Torelló, un municipi de 13.000 habitants, acull, el dia de carnaval, entre 60.000 i 70.000 persones, de les quals entre un 40 i un 50% van disfressades, “cosa que no passa a la resta de municipis”, segons diu el tècnic municipal de Cultura de l’Ajuntament de Torelló, Pep Tines, “és un Carnaval sui generis, es desmarca de la resta de carnavals, és força diferent”. Aquest any, el Carnaval de Terra Endins s’escau el cap de setmana del 2 de febrer.
“La rua del dissabte de Carnaval no és una rua normal”, diu Tines. No es tracta d’anar a veure les diferents comparses de gent disfressada com desfilen, sinó que “és molt participativa. Està envaïda de gent saltant i ballant”. Una de les coses que més destaquen de la rua de carnaval de Torelló són les carrosses, “estan molt treballades, fins i tot han guanyat premis fora de Torelló”.
El veritable tret de sortida d’aquest Carnaval, però, és el dijous, amb el Pullassu, que l’any passat va celebrar el seu desè aniversari. “Aquesta festa té una arrel més tradicional, hi ha gegants, capgrossos...”, diu Tines. És una cercavila lúdico-sexual-festiva (així és com l’anomenen els seus organitzadors), que inicia la festa que arriba a la Plaça Vella. Allà es celebra un “ritual” i una botifarrada popular.
Encara que el dia que hi participa més gent és, potser, el dia de “Senyoretes”, el divendres, on els homes es disfressen de dones. “És un dia molt desmadrat”, diu el tècnic municipal de Cultura, “va néixer així”. I d’això ja en fa prop de 20 anys. La festa comença a casa, on tots els nois regiren els armaris i s’emproven calces i sostenidors de les seves mares, germanes o companyes, es maquillen, es posen la perruca i surten, ben engalanades, al carrer. Preparades per desfilar a la passarel·la que els han preparat a Torelló. Sense cap mena de dubte, el Carnaval de Torelló és el carnaval més consolidat de la comarca d’Osona.

Sara Blázquez. Article publicat al número 2 de la Revista Mà (Febrer 2008)