Entrevista a Mari Moyano, delegada comarcal de la FIA-UGT d’Osona
Abans de ser la responsable de la FIA-UGT treballava a Puigneró. Com va viure el tancament de la fàbrica?
Molt malament, jo pensava que Puigneró seguiria endavant, almenys la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau, però la denúncia de la competència va fer tancar les tres empreses. Encara ara, els de l’última empresa que va tancar, la de Sant Bartomeu, no hem cobrat.
Després es va encarregar del sector des d’UGT...
Jo ja estava al comitè d’empresa des de feia 8 anys, i venia al sindicat una vegada per setmana. Després, quan em vaig quedar a l’atur, em va contractar una altra empresa i més tard em van deixar al càrrec de la FIA-UGT de Vic.
Com veu actualment el sector del tèxtil i tots els sectors que abarca la FIA?
Malament. La crisi del tèxtil no només va afectar Puigneró, està afectant totes les empreses. Del sector tèxtil ja en queden poques i les que hi ha són petites. La més gran és Embasa, de Sant Boi de Lluçanès. Amb les empreses químiques passa el mateix, són petites. Les més gran tenen 100 treballadors, però en general solen tenir uns 30 treballadors.
En què consisteix la seva feina?
Jo assessoro els delegats. També els vaig a visitar a les empreses quan surten les taules salarials, els vaig a portar convenis... I quan és època d’eleccions, doncs faig eleccions.
La feina que fa és bastant dura. Ho és més pel fet de ser una dona?
Al principi em trobava que molts treballadors preferien parlar amb el meu company. Els agrada més parlar amb un home que amb una dona, si tenen problemes, però ara s’hi ha acostumat. Més que res, ara a qui troben és a mi. I pel que fa als horaris, no saps mai a quina hora arribaràs a casa. T’hi acabes acostumant, però la feina de casa, per exemple, l’he de fer els caps de setmana.
Quines recomanacions faria a un treballador?
Que s’afiliï a un sindicat, i si pot ser UGT, millor. Rebrà assessorament i tindrà les notícies de primera mà, perquè sempre els ho portem tot.
El darrer diumenge 10 de febrer a la tarda va tenir lloc a l’OAR Vic un campionat triangular amistós que va enfrontar les seleccions d’Àfrica, Europa i Amèrica, formades per jugadors osonencs, que molts d’ells juguen també en diversos equips comarcals de futbol. En total hi van participar un centenar de persones.Miquel Vinyet, que actualment juga amb l’Aiguafreda, és un dels jugadors que va participar al torneig amb la selecció d’Europa, i també va ser-ne el seleccionador, “vaig buscar un bon equip, i la gent va acabar molt contenta. Estic segur que si es torna a fer, la gent repetirà segur”. El torneig tenia com a objectiu fomentar la convivència i la integració a través de l’esport. Sudamèrica va guanyar l’Àfrica, Europa va fer el mateix amb els africans i també es va imposar a la selecció sudamericana en el darrer partit. “Tot el que sigui acostar-nos, està molt bé”, diu Vinyet, que a part de futbolista és també psicòleg de l’esport. “L’esport pot ser una molt bona eina de convivència i de cohesió social, s’ha de saber aprofitar”, explica. A més, segons diu, “l’activitat esportiva està vista amb bons ulls per totes les cultures, i és neutre, lliure d’ideologies”. Un exemple és la primera divisió de futbol, on cada equip compta amb jugadors d’arreu del món, “hem d’intentar que això també passi als equips de la comarca”.
La iniciativa va sorgir de l’Associació Amic Amazigh que, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic, ja varen organitzar l’any passat un partit de futbol entre la selecció Amazigh i una selecció mundial, amb jugadors d’orígens diversos. Aquest any, l’Institut Municipal d’Esports va fer el contacte amb l’OAR i l’IMAC va facilitar els trofeus. Ho van gestionar conjuntament Cultura i Esports.
Segons els participants hi va haver un bon ambient, i un gran respecte entre els equips, “no hi va haver un excés de competitivitat”, diu Vinyet. Durant la mitja part, els participants van fer un te i després dels partits es va fer el lliurament de premis i un berenar de germanor.
“Et veuen diferent si parles català”
En Demba Konate va venir de Mali amb els seus pares quan tenia 15 anys. Va cursar Formació Professional d’Administració i Finances a l’IES Vic. En pocs mesos va aprendre el català i el parla perfectament. No li va costar gens adaptar-se a la nova vida. En un futur, vol estudiar ADE a la Universitat i muntar el seu propi negoci. “El que més m’agrada és la llengua catalana”, diu, “la gent es queda molt sorpresa quan veu un africà que parla català”. En Demba recomana aprendre la llengua, “et veuen diferent si parles català, sobretot a l’hora de buscar feina”.
Entrevista a Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
Relaxat, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ens atén al seu despatx de Barcelona. Respon cada pregunta sense voler passar per alt cap dels temes importants que afecten els ciutadans nouvinguts. La feina, la llengua, la convivència, l’educació i la cultura, Amorós fa un repàs del present i proposa millores pel futur.
En les darreres setmanes hi ha hagut bastant rebombori amb els anomenats centres d’acollida. Quina opinió en té?
Rebre els alumnes en el centre ordinari, en una aula d’acollida, i que de seguida que sigui possible, s’iniciï el contacte dels nens nouvinguts amb els nens que han vingut una mica abans, és molt positiu, ha donat molt bons resultats, i creiem que és el model a seguir. De vegades té dificultats de recursos,l però no de model. Pot ser que una aula d’acollida se’ns quedi petita o que faci falta més personal, però s’ha fet un gran esforç.
Per tant, potser preferiria reforçar aquestes aules d’acollida dins de les escoles que no crear centres externs a les escoles?
El Pacte Nacional per l’Educació donava resposta a les necessitats de la matrícula viva. Parlava de la gestió compartida amb els municipis de la matrícula. De la mateixa manera que la matrícula viva és un problema que dificulta la gestió dels centres, també és una oportunitat per afavorir un millor repartiment de l’alumnat, perquè com que s’escolaritzen durant el curs, la intervenció de la comissió d’escolarització és més efectiva. Crec, doncs, que reforçant les aules d’acollida podem donar resposta al problema de la matrícula viva.
Un dels problemes amb què es troben les persones reagrupades és que tenen permís de residència però no de treball. Té alguna acció prevista, el govern, pel que fa a aquest tema?
Moltes. Durant l’any 2007 s’han iniciat 24 projectes pilot d’inserció laboral per persones reagrupades. És veritat que aquestes persones tenen una dificultat administrativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que existeix una escletxa per accedir-hi. Hem acabat generant la sensació de que no poden treballar, i sí que poden, el que passa que necessiten una autorització especial per treballar sense modificar el permís de residència i, en aquest cas, han de guanyar menys del salari mínim interprofessional, que és una limitació injusta. Sinó, poden accedir a un permís de residència i treball propi. Una altra cosa, ens acostem a un període de crisi. Per afrontar-la, cal que totes les persones estiguin treballant dins el conveni laboral, i cal també una taxa d’ocupació femenina més alta, famílies que puguin afrontar un període de dificultats amb dos o tres salaris.
Què aportarà el nou Pacte Nacional?
El país necessita un acord ampli respecte la immigració. Cada vegada hi ha més ciutadans que expressen la seva preocupació, diuen que volen fluxes endreçats, que no volen competir pels recursos públics, i que volen accions per a la integració. Per això hem de fer un Pacte Nacional en el que Catalunya doni resposta a aquestes tres demandes, que expressi la seva proposta, tingui o no competències, en tots els àmbits relacionats amb la gestió de fluxes. Hem de fer un Pacte Nacional per a la Immigració per redimensionar aquells serveis públics que s’han vist afectats per l’impacte del fet migratori. Per exemple, en salut, la gestió d’urgències, l’assistència primària, o la pediatria, han tingut una gran influència del fet migratori. En canvi, els serveis més costosos, vinculats a malalties que es tenen amb l’edat, han tingut poc impacte per la immigració. I el tercer element del Pacte és quina mena d’integració volem. Aquí, jo crec que el Pacte Nacional ha de definir el concepte de cultura pública comuna. Catalunya és i serà sempre més una societat diversa, però això no vol dir que no tinguem elements de cohesió. Aquests elements compartits són els que conformen la cultura pública comuna, que s’haurà de basar en allò que digui el Pacte, però que pensem que s’ha de basar en els valors democràtics, en els drets humans, en la igualtat entre homes i dones, en els drets de la infància i, per descomptat, en la llengua i la cultura catalanes com a llengua i cultura pública comuna.
Com està el traspàs de competències cap a la Generalitat?
En termes relatius, bé. Dic en termes relatius perquè l’Estatut no recull tot allò que demanava Catalunya, l’Estatut que va sortir de Catalunya el 30 de setembre de 2005 parlava de la gestió de les autoritzacions de treball, i l’Estatut que finalment es va aprovar parla de les gestions de les autoritzacions inicials dels permisos de treball. El permís inicial és aquell que gestiona un empresari, però quan el treballador renova el contracte, i modifica l’autorització de treball, aleshores ja no és inicial. El treballador haurà d’anar a fer els tràmits a la subdelegació del govern. Amb la transferència, fem una valora positiva, però en termes relatius, perquè el que tindrem és que l’empresari farà els papers a les oficines de Treball de la Generalitat, però el treballador no, seguirà fent-los a la subdelegació del govern. Allò que deia l’Estatut ho tenim. L’Estatut recollia tot el que demanàvem? No. Per tant, relatiu optimisme.
Com veu la situació d’Osona?
A Vic, les queixes dels ciutadans s’han manifestat específicament amb el tema de competència pels recursos públics. El que necessitem són polítiques progressistes que reforcin l’Estat del benestar i que el reforcin per tothom. Vic té unes taxes d’immigració molt altes, però la immigració no només no creix, sinó que decreix, i la sigularitat que té és un pes important de la immigració africana. Es troba en un estadi de maduresa del fluxe i per tant de moderació. El reagrupament familiar ja s’ha produït en molt bona mesura a Osona, i actua com element que ajuda i facilita la integració
Què en pensa de la contractació en origen?
Contractació en origen, sí, sisplau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixin dins la llei, però donem feina primer als reagrupats familiars, que ja són aquí.
Què li suggereixen aquestes paraules?
Immigració.
Motor de canvi.
Racisme.
Cervell reptilià.
Vic.
Una ciutat representativa de la nova Catalunya.
Manlleu.
Un magnífic alcalde.
Ciutadania
Igualtat de drets i deures
Text: Sara Blázquez
Llegeix l'entrevista sencera
Des d'aquesta setmana ja es podrà trobar als punts habituals de distribució la tercera edició de la Revista Mà.
Aquest mes l'entrevista és al Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, i el reportatge està dedicat a la convivència religiosa a la ciutat de Vic.
A més dels dos temes principals hi ha les habituals seccions de 'Què fem aquest cap de setmana?', aquest mes dedicat al Mercat del Ram, a més de Llengua i Treball. L'associació del mes són els Sagals d'Osona, que enguany celebren el seu 10è aniversari.
Llegeix la revista aquí!
El darrer divendres 29 de febrer la Revista Mà va participar a les VI Jornades de Comunicació Local i Ciutat, aquest any dedicades a la Comunicació de Proximitat i Immigració, que cada any organitzen la Taula de Comunicació i el Col·legi de Periodistes. La publicació osonenca va presentar el projecte dins la taula rodona Diversitat cultural i espais de comunicació. Presentació de diferents experiències de mitjans de comunicació de proximitat gestionats per les persones immigrades. El convidat a presentar el projecte va ser Cesc Poch, director de la revista, però no hi va poder assistir per qüestions d'última hora. En nom seu, hi van ser presents la resta de l'equip, els sotsdirectors Mohamadi i Mustapha Bouziane, la coordinadora Imma Bové i la redactora, Sara Blázquez.
La Revista Mà va compartir taula amb altres mitjans locals, com El Mirador, setmanari informatiu dels immigrants indús, paquistanesos i ciutadans de Bangla Desh, Mundo Hispano, Canal Latino i Radio Gladys. La revista d'Osona, però, és l'únic d'aquests mitjans que està escrit en llengua catalana, que és comarcal, intercultural, i que compta amb un model lingüístic innovador, ja que cada peça de la revista compta amb un petit resum en cinc idiomes diferents, castellà, amazigh, àrab, anglès i francès, tot i que usa la catalanitat popular com a element integrador.
Fotografies: Joan Herrera/Canvi16
