Aquest darrer dissabte, 22 de desembre, mentre alguns afortunats celebraven la seva sort després d'haver comprat algún número de loteria al carrer Manlleu, nosaltres érem al mercat, a la plaça Major de Vic, presentant la primera edició de la Revista Mà. Cal dir que en poques hores ja havíem acabat els milers d'exemplars que portavem i que, en general, va tenir una molt bona acceptació per part dels vigatans i osonencs que voltaven per plaça. Gràcies a totes les persones que es van interessar tant pel nou projecte!
Aquest dissabte, 22 de desembre, mentre la loteria tornava a fer afortunats una colla de vigatans, nosaltres erem a mercat, presentant a la resta de vigatans i osonencs que s'havien acostat fins a la plaça la nova revista Mà. Cal remarcar que la revista va tenir una molt bona acceptació, ja que van ser molts els que la van agafar de les nostres mans
Ghana va ser la primera colònia de l'Àfrica negra que va arribar a la independència, l'any 1957. Aquest any es celebra el seu 50è aniversari, i Vic va ser l'escenari de la seva festa nacional el 27 d'octubre. Van ser-hi presents ghanesos de tot l'Estat espanyol, fins i tot l'ambaixador del país a Madrid, Francis Tsegah.
Com és que es va triar Vic per celebrar la festa nacional de Ghana?
El sis de març ja es va fer la celebració oficial a Madrid. Es va convidar a gent oficial del govern, diplomàtics, gent de negocis... I més tard, l'ambaixada va ser convidada per una comunitat de ghanesos de Mallorca. Però aquí és on hi ha la comunitat de ghanesos més important de l'Estat.
I per què creu que és aquí on hi ha la comunitat més nombrosa?
Fa poques hores que sóc aquí, però veig que hi ha un ambient bastant agradable per una persona que acaba d'arribar. El més important és que els ghanesos estan satisfets de la rebuda que han tingut a Vic, la comunitat els ha ajudat a integrar-se, tant la gent, com l'ajuntament, com les ONG. Tothom ajuda els ghanesos. A més, tenen feina legal, i estan molt satisfets.
Què significa per un ghanès aquesta celebració?
Com a país és molt important arribar als cinquanta anys de la independència de la colònia. Normalment es senten moltes històries de Ghana relacionades amb la guerra, la fam... però nosaltres estem orgullosos de no haver tingut mai aquests tipus de crisis. Reconec, però, que queden moltes coses per fer. Aquest any hem decidit celebrar-ho i després ens donarem un temps per pensar com millorar. Els ghanesos pensem que quan hi ha assoliments d'aquest tipus, sempre s'han de celebrar.
I què és el que queda per fer a Ghana?
És un país agricultor, on la majoria de gent viu a les zones rurals. El més important és aconseguir que a les zones rurals hi hagi una vida millor pel que fa la sanitat, l'educació, la comunicació... Si ho aconseguim, la gent deixarà de marxar a la ciutat i a altres països. També hem d'intentar transformar l'economia de Ghana, la idea és industrialitzar-la més i potenciar el sector serveis.
Per què creu que han de marxar del seu país?
Per les condicions de les zones rurals. Falta desenvolupament, no hi ha feina i l'agricultura no està modernitzada. Falta aigua, electricitat, educació... i els joves acaben marxant de les zones rurals.
Què opina de la comunitat ghanesa que viu a Catalunya en general, i a Osona en particular?
Els veig molt satisfets, molt contents. Ells venen a treballar, i com que troben feina, estan molt contents. Els ghanesos de Catalunya són, potser, els més feliços que he vist en tot l'Estat.
Entrevista publicada a la primera edició de la Revista Mà (Gener 2008)
Text: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll
La Revista Mà sortirà al carrer avui dimecres dia 19 de desembre del 2007. És una revista gratuïta que es distribueix a la comarca d'Osona, amb una tirada de 15.000 exemplars. Vol ser una revista per a tothom, i especialment per aquelles persones nouvingudes que no tenen veu en els mitjans de comunicació. Té un model lingüístic que creiem innovador: és una revista en català, on cada peça té un petit resum, no una traducció, a 5 idiomes: el castellà, l'amazigh, l'arab, l'anglès i el francès. Algunes coses també hi surten en xinès.
S'edita amb la col·laboració de la UGT d'Osona.
