Revista Mà

Entrevista a Mari Moyano, delegada comarcal de la FIA-UGT d’Osona

Abans de ser la responsable de la FIA-UGT treballava a Puigneró. Com va viure el tancament de la fàbrica?
Molt malament, jo pensava que Puigneró seguiria endavant, almenys la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau, però la denúncia de la competència va fer tancar les tres empreses. Encara ara, els de l’última empresa que va tancar, la de Sant Bartomeu, no hem cobrat.

Després es va encarregar del sector des d’UGT...
Jo ja estava al comitè d’empresa des de feia 8 anys, i venia al sindicat una vegada per setmana. Després, quan em vaig quedar a l’atur, em va contractar una altra empresa i més tard em van deixar al càrrec de la FIA-UGT de Vic.

Com veu actualment el sector del tèxtil i tots els sectors que abarca la FIA?
Malament. La crisi del tèxtil no només va afectar Puigneró, està afectant totes les empreses. Del sector tèxtil ja en queden poques i les que hi ha són petites. La més gran és Embasa, de Sant Boi de Lluçanès. Amb les empreses químiques passa el mateix, són petites. Les més gran tenen 100 treballadors, però en general solen tenir uns 30 treballadors.

En què consisteix la seva feina?
Jo assessoro els delegats. També els vaig a visitar a les empreses quan surten les taules salarials, els vaig a portar convenis... I quan és època d’eleccions, doncs faig eleccions.

La feina que fa és bastant dura. Ho és més pel fet de ser una dona?
Al principi em trobava que molts treballadors preferien parlar amb el meu company. Els agrada més parlar amb un home que amb una dona, si tenen problemes, però ara s’hi ha acostumat. Més que res, ara a qui troben és a mi. I pel que fa als horaris, no saps mai a quina hora arribaràs a casa. T’hi acabes acostumant, però la feina de casa, per exemple, l’he de fer els caps de setmana.

Quines recomanacions faria a un treballador?
Que s’afiliï a un sindicat, i si pot ser UGT, millor. Rebrà assessorament i tindrà les notícies de primera mà, perquè sempre els ho portem tot.