Què en penses de les retallades socials i de la reforma laboral?
Envia la teva resposta a redaccio@revistama.cat, amb el teu nom, edat i municipi!
L’acte va començar amb la projecció d’unes dures imatges del moment de l’atac de l’exèrcit d’Israel sobre el vaixell Mavi Marmara, o la Flotilla per la llibertat, on viatjaven aquests dos osonencs, juntament amb centenars d’activistes, que es disposaven a trencar el bloqueig d’Israel contra la franja de Gaza, i que portaven ajuda humanitària. Tot i que l’exèrcit israelià els va prendre el material que duien per gravar imatges i fer documentals, “una companya nord-americana va guardar algunes targetes de memòria i per això podem tenir imatges diferents a les de l’exèrcit d’Israel”, comentava Manuel Tapial.
La xerrada va comptar amb la col·laboració del Casal Independentista Manel Viusà, i de Sami Abdul Jawad, un metge palestí que resideix a Vic, i que es va mostrar orgullós de la lluita d’aquests dos activistes, “la solidaritat amb el poble palestí és una causa justa, té adeptes a molts països”. Sami Abdul Jawad va fer cinc cèntims de la història de Palestina, i de la seva relació amb l’estat d’Israel, “Israel no ha respectat mai cap resolució de la ONU, i després de la guerra de 1956 va ocupar tota la Palestina històrica”. Després de donar alguns detalls de la història de l’últim mig segle, el metge vigatà va arribar a la conclusió que l’estat d’Israel manté una conducta agressiva perquè no ha trobat mai cap sanció política, ni econòmica, ni militar, “sinó, mai hauria atacat un vaixell que duia ajuda humanitària”. Segons Abdul Jawad, els governs europeus i els Estats Units donen suport a Israel.
El mateix pensa Laura Arau, que va començar la seva intervenció visiblement emocionada, donant les gràcies a la seva família. “Ara hem vist com ha de ser l’activisme a partir d’ara, la societat civil podem ser capaç de canviar coses que haurien de canviar els nostres governants”. Arau va explicar com van viure aquest atac a la Flotilla per la llibertat, on viatjaven més de 700 activistes de 32 països diferents. Els dos activistes catalans hi anaven a portar uns llibres en castellà i àrab, relats escrits per nens de l’Estat espanyol sobre la situació a Gaza, a més de fer-ne dos documentals.
L’exèrcit d’Israel els va atacar a les 4.10 de la matinada, amb 4 fragates, 2 submarins, 30 llanxes i helicòpters, durant gairebé una hora i amb el resultat de 9 morts i més de 50 ferits. “La única resistència que hi va haver des del vaixell va ser amb mànegues d’aigua a pressió, amb les que no deixàvem pujar els militars”. Llavors van intentar accedir per aire. “Els primers ferits van morir abans que pugessin, és a dir que ens van atacar en aigües internacionals amb armes de foc”. Malgrat la dura situació, “tothom sabia el que havia de fer”.
Laura Arau recorda que mentre ells dos estaven tancats a la sala de premsa, els musulmans estaven lligats a terra, mentre que els europeus estaven asseguts sense lligar, “això demostra el racisme de l’exèrcit israelià”.
Manuel Tapial va tancar la xerrada amb algunes dades. “Abans del bloqueig entraven 3.900 camions d’ajuda humanitària a la setmana, i no s’arribava a cobrir les necessitats bàsiques. Ara, n’entren 390 cada setmana, imagineu-vos la crisi humanitària que hi ha”. Tapial també va mostrar el seu descontent amb les reaccions de l’Estat espanyol i la resta de governs a nivell mundial. “Aparentment, tothom ha condemnat Israel, però ningú no ho ha fet”.
Article publicat al número 26 de la Revista Mà
Foto: Sara Blázquez
Com va sorgir la idea d’organitzar les Nits de Cinema Oriental?
La idea era fer un cinema a la fresca, però amb un alicient nou, i ens agrada molt el cinema oriental, que aquí gairebé no arriba. Allà el cinema és molt comercial i de qualitat. El més interessant és que són pel·lícules inèdites, són estrenes, i aquesta filosofia ha fet créixer les Nits.
Quina he estat la reacció de la comunitat asiàtica d’Osona?
Molt bona. Al principi els vam anar a buscar i els vam convidar a venir a les activitats. Vam començar amb la comunitat índia. El menjar el feia una parella de l’Associació índia. Tots col·laboren molt amb l’organització de sopars i com a públic. La comunitat xinesa no està organitzada a Osona, però es va interessant poc a poc per les activitats que fem.
Quines dificultats es troben a l’hora d’organitzar un festival d’aquestes característiques?
Tenim un pressupost ajustat, però ens trobem que a les distribuïdores els agrada el projecte i ens cedeixen les pel•lícules. Aquest any estem molt contents perquè projectarem les pel·lícules que volíem des d’un principi. Hi ha, per exemple, una pel·lícula de Jackie Chan, Little Big Soldier. Amb els diners que fa als Estats Units, Jackie Chan, fa una pel·lícula bona a la Xina cada any. Aquesta és una de les seves millors pel·lícules, és molt pacifista, i lliga molt amb la filosofia de les Nits. A més, aporta apunts d’història de la Xina.
Què té la cultura oriental o asiàtica que atrau tant el públic?
La cultura asiàtica és exòtica. És un cinema que aquí gairebé no es veu, i sorprén molt aquesta manera de fer cinema. Fer un viatge és una gran aventura, i mirar aquest tipus de cinema permet viatjar a Orient, perquè a part de cinema hi ha menjar, conferències... El cinema és molt desmesurat, no té equilibri, i és molt sorprenent. És un cinema de contrastos.
Què s’hi pot trobar a les Nits de Cinema Oriental?
Una de les novetats és Poriental, la sessió de terror. A l’Àsia, sobretot a països com Japó o Tailàndia, hi ha molta tradició d’aquest gènere. Normalment es tracta de llegendes amb moralina, que inclouen molts elements tradicionals. Una altra de les sessions que agraden molt és la Sessió Infantil, que es fa conjunta amb una narració de contes populars. Fins ara hem fet contes de la Xina, d’Iran, del Vietnam, i aquest any torna a tocar la Xina. Amb els contes es veuen molt les diferències i similituds entre països. I una altra de les activitats que té molt èxit és la dedicada al Bollywood. Durant un dia organitzem activitats al voltant del cinema indi, i fem un musical produït per les Nits de Cinema Oriental, BollyVic, que el fa el grup Bollywood Diamonds. Aquest any es projecta la pel·lícula Bolly Elliot. Es fa a la plaça Osona i els veïns del barri hi col·laboren molt: ballen amb el grup, assagen, aprenen, gaudeixen... Aquest any, a més, passarem dues pel·lícules de western asiàtic, una d’elles és El bueno, el malo y el raro. La majoria de les pel•lícules es projecten en alta definició, i gairebé totes tenen subtítols en català.
Entrevista publicada al número 26 de la Revista Mà
Foto: Arxiu Nits de Cinema Oriental
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
