Entrevista a Benet Salellas, advocat dels detinguts a l'operació Estany.Benet Salellas, advocat gironí, va ser la persona encarregada de defensar la innocència de les persones detingudes a l'operació Estany (2003). Actualment, porta el cas dels paquistanesos del Raval de Barcelona. La seva experiència li està permetent dur a terme un doctorat sobre com l'Estat està reaccionant davant la suposada amenaça terrorista.
Dissabte se celebra la 5a Mostra d'Entitats i Músiques de Vic al passeig Pep Ventura. La Revista Mà també hi serà present, a la nostra parada hi podreu trobar exemplars de tots els números que s'han editat fins ara (cinc). La mostra dura tot el dia, hi serem des de les 10 del matí i fins les 20.30 del vespre.
Hi haurà parades de moltes altres entitats de la comarca, però també s'hi faran activitats. Es celebrarà la festa del comerç just, es faran jocs de tot el món, una gimcama, tallers, partides de tennis taula, de bitlles catalanes, de butifarra, de petanca, a més, hi haurà mostres de gastronomia marroquina, d'artesania colombiana, peruana, mostra de manualitats, de menjar típic andalús, exposicions, cantades i demostracions.
A més, com bé diu el nom de la trobada, també hi haurà música, que començarà a les 11 del matí amb Teatre-Peter Pan, i acabarà amb Gran Vermú.
Us hi esperem!
Carme Porta és la secretària de Família del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Porta assegura que no existeix un sol model familiar, i que s'ha d'avançar en el reconeixement d'aquesta diversitat de models familiars. El 15 de maig es celebra el Dia Internacional de les famílies, i Vic serà un dels seua escenaris.
Sara Blázquez. Barcelona
Quin significat té per a vostè el concepte de "família"?
Nosaltres no parlem de família sinó que parlem de famílies, en tant que entenem que no hi ha un sol model de família, sinó que la societat és diversa en quant a models familiars. Una família és una unitat de convivència a partir de d'un nucli i un entorn afectiu que es va configurant. A partir d'aquí, es pot entendre de moltes i diferents maneres. Les que en diuen "famílies tradicionals" cada vegada són menys, de fet, jo crec que van de baixada. Fins i tot dins de la biparentalitat heterosexual hi ha molts i diferents models, de convivència, de rol, de manera d'educar, de valors... Per tant, a partir del reconeixement de que no hi ha un sol model, el que hem de fer és avançar en el reconeixement de nous models existents: les monoparentals, una unitat familiar en creixement, les famílies biparentals homoparentals, a partir de parelles homosexuals, les famílies nombroses, en tant que també són una altra modalitat de biparentalitat, i les famílies reconstituïdes, famílies en les que els fills i filles tenen dos nuclis familiars diferents, a partir de separacions i que el pare o la mare s'ha ajuntat amb una altra persona. Això és una nova realitat, representen ja un 6% de les famílies i entenem que és una modalitat a la qual també s'ha de donar suport. No volem parlar de famílies, sinó de polítiques familiars, de les responsabilitats que té un govern envers al suport a les famílies.
Quines són les prioritats de treball?
Treballem en el desenvolupament reglamentari de la Llei de suport a les famílies, que es va aprovar el juliol del 2003, a partir d'aquí s'han desenvolupat alguns aspectes, el més destacat és el tema dels ajuts. Actualment el que volem és facilitar l'accés als ajuts i reconèixer el concepte de monoparentalitat com a tal. Per una altra banda, dotar de més drets a les famílies nombroses. Evidentment, hi ha molts altres aspectes que hem de desenvolupar, i el full de ruta ha de ser la llei.
Està previst celebrar a Vic el Dia Internacional de les Famílies.
El celebrem des de l'any 1994, Nacions Unides va fer que fos el 15 de maig. Se celebra des de l'any 2003 a la Generalitat i la idea és commemorar un dia en el que les famílies són centrals. Enguany, l'eslògan és "I la teva com és?", que agafa com a eix central la diversitat de les famílies. Enguany, a més a més, consolidem una línia que havíem començat, que és, per una banda conferències internacionals amb persones expertes en l'àmbit. També consolidem una altra línia amb activitats lúdiques amb les famílies. La festa central es fa a Barcelona, però no es fa únicament a Barcelona, sinó que ho fem arreu del territori, anem descentralitzant. A Vic es farà el 18 de maig, però també s'ha descentralitzat a Salou, Lleida i altres, durant el mateix cap de setmana.
Les famílies reclamen cada vegada més ajuts. Creu que n'hi ha prou amb els ajuts que reben?
Els ajuts els marca la llei de suport a les famílies, però a l'hora de la veritat tothom expressa que no n'hi ha prou, tenir una criatura és molt car, però el que entenem nosaltres és que aquests ajuts directes han d'anar complementats amb serveis, que ja es comença a desenvolupar. Hi ha pocs municipis que tinguin serveis de suport a les famílies. Ens hem d'anar dotant de tota una xarxa de serveis de suport a les famílies, no únicament els ajuts, que són imprescindibles, sobretot els ajuts per famílies amb fills de 0 a 3 anys, que no són per nivell de renda, sinó que són universals per a totes les famílies, però aquesta línia única no és suficient. La llei de serveis socials, per exemple, té un impacte importantíssim sobre les famílies, que abans només es donaven per nivell de renda i ara totes les famílies hi tindran accés. Es posen els serveis socials a la mateixa alçada que l'educació o la sanitat.
La Generalitat porta a terme algunes polítiques específiques per al col·lectiu homosexual. Quines?
Hi ha un programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual. És la primera vegada que un govern en l'àmbit executiu té un programa d'aquestes característiques, Catalunya és pionera en aquest sentit i aquest programa existeix des de l'any 2005. Es va aprovar un pla interdepartamental per la no discriminació del col·lectiu, i actualment funciona, des de fa uns mesos el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals, que és un consell de participació on totes les entitats del col·lectiu hi poden participar.
I per a les famílies nouvingudes?
Nosaltres fem polítiques per a totes les famílies, evidentment no segreguem. El que ens preocupa és l'accés que tenen les famílies d'altres orígens al que nosaltres oferim per tothom, i com hi participen, i això vol dir que haurem de fer un esforç perquè aquestes famílies participin, per exemple, en el programa de formació per a pares i mares, i per dotar alguns dels continguts amb les seves necessitats. Hem d'ampliar els programes més especialitzats. No es tracta de fer programes específics, sinó fer-les participar d'allò que existeix.
Entrevista publicada al cinquè número de la Revista Mà (maig 2008)
En Khalid Arramachi té quinze anys i va néixer aquí a Catalunya. Ha estat tota la seva vida aquí, malgrat tot, hi ha gent que el veu com un immigrant. Fa la mateixa vida que qualsevol jove de la seva edat, estudia 4rt d'ESO al Sant Miquel dels Sants, juga a futbol, "m'agrada molt jugar i em sento molt còmode amb els meus companys". En Khalid Arramachi juga amb el Vicremei, des de la seva experiència Khalid Arramachi diu "jo crec que tant els immigrants com els catalans haurien de posar-hi més de la seva part, els immigrantss'integrarien més ràpid i els catalans haurien de fer que les coses per ells siguin mé4s fàcils".
El Museu de l'Art de la Pell, situat al centre de Vic, és un equipament cultural obert a tots els ciutadans, on s’hi pot veure una col·lecció d’objectes d’art en pell procedents de cultures i èpoques molt diverses. Paral·lelament el Museu ofereix un conjunt d’activitats molt variades.
La pell és un material universal que des de sempre ha estat objecte dels usos més diversos: persones de totes les cultures l’han convertit en peces d’indumentària, recipients i contenidors d’aliments i estris diferents, elements de defensa, mobles i objectes decoratius entre d’altres.
La ciutat de Vic compta amb una rica tradició en l’elaboració de pell adobada, tal com podem comprovar si passegem per alguns dels seus carrers, que encara conserven noms relacionats amb la pell (Aluders, Dues Soles...), o si ens arribem fins al barri de les Adoberies, al costat del riu Mèder. Sense deixar el centre de Vic es pot visitar un equipament que té relació amb aquesta manufactura: el Museu de l’Art de la Pell, situat a l’Antic Convent del Carme, a sobre la biblioteca Joan Triadú i l’Arxiu Comarcal d’Osona. Aquest museu acull bàsicament la col·lecció que Andreu Colomer Munmany, pellaire de Vic, recopilà en els seus viatges durant més de 50 anys. El resultat d’aquest esforç és un conjunt de prop d’un miler d’objectes procedents de diversos indrets del planeta, i que posteriorment ha esdevingut un museu de titularitat pública obert a tothom, i que continua ampliant la seva col·lecció.
Un recorregut per les sales del museu es converteix en un viatge a través del temps i l’espai que ens apropa a diferents culturesètnies. Tot i que la majoria de peces son de factura occidental, o fruit del contacte d’aquesta amb altres cultures, com revestiments murals de pell, caixes, cadires i peces de mobiliari domèstic també hi trobem tradicions artesanes d’altres països.
Figures de teatre d’ombres ens acosten a les rituals cerimònies teatrals tailandeses. Els escuts turkana africans o els policromats escuts massai mostren com la pell també servia per protegir-se i alhora es convertia en un element simbòlic de status i poder. De Corea, Japó i la Xina hi ha caixes de pell lacada que mostren un rica i acurada decoració estètica. D’Amèrica del Sud, el museu conserva extraordinàries petaques, cistelles i baguls amb diferents treballs i aplicacions de pell. Guants de boxa mexicans, “parfleches” dels nadius nordamericans, encenedors del Tíbet...
Tota una llarga llista d’objectes que ens permeten apropar-nos a diferents realitats i enriqueixen un llegat cultural que els ciutadans de Vic i Osona tenen al seu abast.
Ja podeu trobar als punts de distribució habituals el cinquè número de la Revista Mà! Aquest mes, és de color taronja.
Hi podreu trobar una entrevista a en Benet Salellas, l'advocat gironí que va portar el cas dels detinguts a l'operació Estany, i que actualment porta el dels paquistanesos del Raval. Una entrevista molt interessant. També hi trobareu un reportatge que tracta el més del 25% dels treballadors d'Osona que cobren menys de 1.000 euros al mes.
Aviat podreu descarregar-la en format pdf des d'aquest mateix bloc, sinó, no dubteu a demanar-la escrivint a redaccio@revistama.cat.
Aquesta setmana estarà al carrer el cinquè número de la Revista Mà, que inclourà un entrevista a Benet Salellas, advocat gironí defensor dels detinguts a l'operació Estany (2003) i actual advocat dels paquistanesos del Raval. Una aposta arriscada, però molt interessant.
Abans, però, us volem convidar a llegir el darrer número de la revista, el d'abril. Només heu de clicar sobre la portada. En aquest darrer número, la revista ha ampliat el seu número de pàgines, ha passat de tenir-ne setze a tenir-ne 24. Hi trobareu un reportatge sobre el barri de l'Erm de Manlleu i una entrevista a Salwa El Gharbi, presidenta de l'Associació de Dones Amazigues, Tamettut.
Aprofitem per fer una crida a la participació. La Revista Mà està oberta a rebre tot tipus d'aportacions, articles, comentaris... Només ens heu d'escriure a redaccio@revistama.cat.
També volem informar els nostres lectors d'un acte que s'està preparant. Des de fa uns mesos, l'Equador està patint fortes pluges, que han provocat moltes inundacions i les pitjors conseqüències. Per aquest motiu, la Revista Mà i l'associació d'equatorians d'Osona, estan organitzant un concert solidari per recptar diners per ajudar les zones més malmeses del país. Des d'aquí volem fer una crida a tothom qui vulgui col·laborar, musicalment o de qualsevol altre manera.
- 250 grams de cous cous
- 100 grams de panses
- 50 grams de mantega
- 50 grams de sucre
- 50 grams de sucre glasé
- 30 grams de canyella
- 50 grams d'ametlles
- Sal, oli i aigua
Preparació:
- En un recipient es posa el cous cous, se li tira la sal, l'oli i l'aigua. Es remena tot i es deixa reposar una estona.
- Mentrestant, s'ha de tenir la couscousera al foc amb dos litres d'aigua bullint.
- Se li tira el cous cous durant, al menys, 30 minuts. Es retira del foc i es torna a tirar un got d'aigua.
- Es deixa refredar una estona i es torna a posar al foc uns 30 minuts més.
- Es treu de la couscousera i es posa en un plat fons. Se li tira el sucre, les panses, la mantega. Es remena tot i es forma una piràmide al plat.
- Es decora amb la canyella, el sucre glasé i les ametlles (millor torrades i picades).
