Revista Mà

Entrevista a Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic.
Aviat farà un any que Josep Maria Vila d’Abadal és l’alcalde de Vic, i un dels plats forts amb que s’ha d’enfrontar l’Ajuntament és l’acollida de persones provinents de l’onada immigratòria. Plataforma per Catalunya, amb la immigració com a únic argument, s’ha convertit en la segona força política a la ciutat. Per Vila d’Abadal, això mostra un malestar, encara que, per ell, la PxC només és una “plataforma ciutadana”.

Quin paper juga Vic a la comarca?
Jo intento jugar un paper de molta relació, i si Vic ha de liderar la comarca, el que ha de fer és donar, compartir. I donar lideratge a l'altra gent. Portar el lideratge vol dir portar els processos comarcals des de Vic amb consens amb tota la comarca, i que tota la comarca en tregui profit. Per tant, en un futur, volem encapçalar un lideratge comarcal.

I en el conjunt del país, quin paper hi juga?
Encara es té la percepció de que Vic és una ciutat molt catòlica i tradicional, fins i tot tradicionalista, una pèl tancada, una mica la reserva de l'essència nacional del país. Però la realitat és que ha passat a ser una ciutat exportadora d'una idea més moderna, una ciutat jove, és el moment de ser una capital de Catalunya, una de les capitals importants.

Parlem d'aquests plans de participació ciutadana que l'ajuntament de Vic ha portat a terme recentment...
Hi ha dos plans de participació que han coincidit, el primer és el del POUM, el general, de tota la ciutat, i l'altre el del barri del Remei. Ens feia por la participació, però estem molt satisfets. La gent es queixa que no pot participar, però quan se li dóna l’oportunitat, li costa molt d’involucrar-se. De totes maneres, la ciutadania ha estat molt motivada, fins i tot als tallers que s'han fet. N'hi havien de diferents tipus, i han vingut menys tècnics i més gent d'associacions de veïns, d'organitzacions cíviques... I al Remei també. Ja s'estan fent les conclusions dels dos plans.

A partir de les conclusions que es treguin, es canviaran coses?
Canviarà tot, perquè s'ha fet per canviar-ho tot. Es marcaran directrius genèriques que s’han de complir. Hem preguntat als ciutadans com volen la seva ciutat, hi ha gent que diu que vol la ciutat més gran, altres que la volen més petita... És evident que s'ha demanat l'opinió sobre línies genèriques.

I quin creixement es preveu?
El que es vulgui. La majoria de gent que ha participat vol un Vic, com a molt gran, de 55.000 habitants. És la xifra que surt més, encara que també hi ha gent que voldria no passar dels 50.000, altres dels 60.000. Les opinions que demanen menys de 50.000 no han estat gaire habituals.

I d'aquest creixement, què es destinarà per a sòl industrial?
Industrial, el que hi ha. En principi, crec que Vic ja ha arribat a les seves possibilitats pel que fa al sòl industrial, la comarca ha de preveure un creixement industrial, i per tant ens hem de posar a treballar a nivell de comarca.

Pel que fa a l'educació, hi ha algun nou plantejament?
Ens plantegem fer una nova revisió del Model Vic, tornant a l'essència.

En què consistirà la revisió d’aquest model?
Consistirà en estudiar amb les entitats educatives i la Generalitat de Catalunya les possibles correccions que possibilitin que totes els pares i mares de Vic puguin escollir el centre desitjat per escolaritzar els seus fills. També ha de contemplar, a l’igual que fins ara, un repartiment de les persones nouvingudes per totes les escoles de Vic.

L'augment de vots de la Plataforma per Catalunya, deu haver fet replantejar moltes coses... Què cal fer davant aquest augment?
Ha vingut molta immigració i molt de cop. Si hagués vingut la mateixa immigració en vint anys, segurament la reacció no hagués estat la mateixa. Hi ha gent que ho ha viscut més, perquè s'ha concentrat en els mateixos barris, la ciutat ha notat un canvi, i per això ha sorgit la Plataforma. Jo entenc la PxC com una plataforma, no com un partit, com altres plataformes que neixen a partir d'alguna cosa que creuen que no està ben resolta. El que passa en aquests casos és que sorgeix un moviment civil, amb un sentiment, que no és un sentiment polític, és de por a una cosa nova, i que no se sap què passarà. Jo crec, però, que això s'anirà diluint...

I què cal fer en aquests barris on es concentra gran part de la població nouvinguda?
Cal que hi hagi més inversió pública i que hi hagi uns bons serveis. A la ciutat de Vic cal que tots els barris siguin de primera categoria. Cal esponjar la població nouvinguda per tota la ciutat i intentar que les famílies de Vic també facin l’opció de traslladar-se en aquest barris.

Quina seria la millor manera d’aconseguir una bona convivència?
Conèixer-nos més els uns als altres. Tenir educació, saber qui són els que vénen... I els que vénen han de complir uns mínims de conductes cíviques, llençar les deixalles, les normes de l'escala de veïns, de la comunitat... Tant uns com els altres. Totes dues parts han de posar de la seva part. I això requereix molta mediació. Mediació i una mica de reforç per part de la policia i altres professionals.

I per què creu que hi ha aquesta concentració de persones d'origen estranger en determinades zones?
Perquè van anar als pisos més degradats, a les cases que tenen més baix preu, i on van trobar lloguer. A més, ells vénen a treballar, i allà és on troben gent de la seva comunitat, que els ajuden. A tot això se li suma que moltes persones autòctones no van a viure a aquestes zones. Això s'ha d'intentar recuperar, que la gent hi vagi, sobretot els joves, que no tenen prejudicis.

Creu que a Vic hi ha una societat cohesionada?
Sí.

Què en pensa del dret de vot dels immigrants?
Jo diria que el dret a vot de l'immigrant depèn una mica de la situació. Hauria de poder votar el que està aquí i es vol quedar aquí. També s'ha de tenir molt en compte el coneixement, sinó acabaran votant el que digui el seu cap, o el seu cap de colla. Hem de tenir present, que molts dels països d’origen de les persones nouvingudes no tenen una tradició democràtica.

Entrevista publicada al número 2 de la Revista Mà (Febrer 2008)