Revista Mà

Eva Clota. Periodista
El seu origen vigatà, el seu cognom il·lustre i la proximitat amb el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ben segur van ser determinants a l’hora d’erigir contrarellotge Josep Maria Vila d’Abadal candidat i tancar la crisi de la successió de Jacint Codina. Aterrava en una ciutat on era pràcticament desconegut i en menys d’un any ha sortit de l’anonimat gràcies a una campanya d’imatge que sembla no tenir aturador. El resultats electorals, però, el van fer recorre a l’aritmètica per poder formar govern i van posar com a màxima prioritat de la seva acció minimitzar l'efecte de l'onada migratòria. S’ha reunit amb els veïns dels barris imaginem que “més conflictius” segons el seu punt de vista. Seria lògic que també ho fes amb els col·lectius d’immigrants. Oficialment, però, no n’hi ha constància, qui sap si perquè no l’acusin de connivència. Tot i que més que enteses secretes amb els nouvinguts, Vila d’Abadal sembla combregar amb aquella actitud paternalista de “pobrets, els hem d’ensenyar”. O potser en la intimitat comparteix el vídeo electoral de Duran Lleida, aquell que li ha valgut una efusiva felicitació de la PxC. En aquest mig any llarg de mandat Vic ha guanyat en participació ciutadana, veurem ara quin cas se li fa. A més, Vila d’Abadal s’ha convertit en paladí d’una vagueria de l’Alt Ter ampliada que anomena Catalunya interior, vol revisar les previsions de creixement de la ciutat i “salvar” les adobaries. També projecta una ciutat més verda i promet fomentar habitatge social i revisar el model educatiu, que de moment l’única novetat que presenta és la polèmica prova pilot d’aules segregades. Estem a l’espera que aquests temes es concretin i que els sous del seu equip de govern i els nous llocs de treball del seu entorn familiar no siguin els únics titulars que passin a la posteritat.

Article d'opinió publicat al número 2 de la Revista Mà (Febrer 2008)