Revista Mà

Mohammed Chaib va néixer a Tànger l’any 1962, però de ben petit va venir a Catalunya. L’any 1975 va tornar al Marroc, però encara va tornar a Catalunya per estudiar Farmàcia. Ara, és el primer diputat català d’origen marroquí al Parlament de Catalunya, i és president de l’associació IBN Batuta. Parsimoniós, diu que creu en el diàleg i la interrelació cultural com a eines més eficaces per mantenir la convivència entre els autòctons i els nouvinguts.

Com l’ha afectat el fet de viure entre dues cultures?
És una experiència que la valoro molt positivament, és molt enriquidora. Quan vaig venir per primera vegada, no tenia ni idea de català, ni de castellà, però és que quan vaig tornar cap al Marroc al 1975 tampoc tenia ni idea de marroquí. Per tant, era un català, enmig d’un barri molt popular, la Plaça de Toros, que està a Tànger, i havia de conciliar i combinar les dues cultures. La veritat és que els anys que vaig estar estudiant a Tànger, em van donar un coneixement profund de la cultura marroquí, de la cultura àrab, de la cultura amazic, i de la cultura musulmana en general. I a més, em van fer reflexionar molt. Quan estava aquí veia el gran desconeixement que hi havia sobre el món àrab, sobre els països musulmans. I quan arribes allà te n’adones que també hi ha un gran desconeixement d’occident, i penses, qui té la raó? El fet de viure aquí i allà m’ha fet reflexionar sobre una cosa que és òbvia, i és que cap cultura és millor que l’altra, sinó que totes tenen la seva part positiva i la seva part negativa. El que hem de fer és un esforç per aglutinar una i altra cultura i posar-les en comú. Hi ha molts més aspectes positius que ens uneixen, que aspectes negatius que ens separen, per tant hem d’incidir en allò que ens uneix, que és moltíssim. Quan vaig tornar a Barcelona la meva obsessió estava en com fer que la gent immigrant pogués viure a Catalunya dignament, com a ciutadans amb drets i deures i amb igualtat d’oportunitats, i que fos acceptada per la societat catalana autòctona.

I va crear l’associació IBN Batuta...
Sí, la vaig fundar l’any 1994. Vam agafar el nom d’Ibn Batuta per l’associació perquè va ser una persona que va conèixer cultures, i s’havia adaptat pel món. És un viatger del segle XIV, molt conegut en el món àrab, d’origen marroquí, de Tànger. Tothom coneix Ibn Batuta, és el Marco Polo del món àrab, encara que va fer més viatges que Marco Polo, va anar fins a la Xina, la Índia, fins a la Meca, va estar trenta anys en el seu primer viatge que va sortir del Marroc. Avui és molt conegut i cada vegada se li dóna més importància en el món àrab. L’aeroport de Tànger es diu Ibn Batuta i dos dels vaixells que passen per l’estret també es diuen Ibn Batuta. Hem de fer el possible perquè la gent a Catalunya pugui acollir a la gent immigrada que arriba, Catalunya sempre ha estat una terra d’acollida, i ho ha sabut fer molt bé durant molt de temps. Ara està arribant una immigració diferent de la que va venir d’Espanya, amb una altra religió, però això no vol dir que aquesta immigració no es pugui adaptar. El que sí és cert és que potser és més complicat perquè hi ha un desconeixement, però en el moment que hi ha un apropament i un coneix a l’altre, tot és més fàcil.

I de quina manera treballen?
Avui dia l’associació és una altra cosa, és una entitat molt consolidada, amb un gran reconeixement a Catalunya i a tot Espanya. Té delegacions a Madrid, a València, hi ha molta gent treballant i voluntaris. Treballem en molts àmbits, des de serveis d’atenció jurídica, atenció a la mediació social i cultural, mediació hospitalària, educativa, amb les famílies que acaben d’arribar... En tots aquells àmbits on la gent necessita una atenció especial, un suport. I després, la nostra obsessió és com produir l’apropament entre uns i altres. El nostre model no és tan el del multiculturalisme, que separa les cultures, les aïlla, volem una societat plural, però no una pluralitat de societats. El que defensem és el model intercultural, de l’apropament, del coneixement mutu, de la interrelació, de que tothom faci un esforç. S’ha de treballar sobretot això, la interrelació, i això és lo més difícil, ja ho sé, però és el que s’ha de fer als barris, als municipis, aconseguir drets, com el dret de vot, que és un element fonamental.

Per tant, creu que les persones d’origen estranger haurien de poder votar?
Sí, jo amb aquest tema sóc molt dur, i espero i desitjo que a les properes eleccions del 2011, a les municipals, les persones que portin a Catalunya cinc anys de residència tinguin el dret a vot. Crec que cinc anys és un temps raonable, que és el permís de residència permanent. Hi ha milers de persones a Catalunya que tenen el permís de residència permanent, que podrien votar i cada vegada que arriben unes eleccions veuen que no ho poden fer. Això desmoralitza i humilia molt a les persones. Quant temps podem mantenir a unes persones a casa nostra dient-los “Us heu d’integrar, però també us hem de dir que hi ha uns drets que estan reservats només als autòctons”? Això no s’ha de fer de cap manera. A més no poden decidir com volen que sigui el seu barri, el seu municipi, el seu país, no poden decidir qui volen que els representi, qui gestiona els impostos que ells estan pagant, és bastant lamentable.