Revista Mà

Llum. És la traducció catalana de la paraula àrab Nour. Però Nour és també el nom d’una nova banda de músics amb experiència demostrable, creada per Yacine Belahcene Benet, ex membre de Cheb Balowski. En el seu primer disc, Papier Mullat, hi han col·laborat diversos músics del panorama musical internacional, a més dels altres components del grup, Stéphan Carteaux, Pablo Potenzioni, Francisco Guisado ‘Rubio’, Marc Llobera, Olalla Castro i Manolo López.

Un any abans d’acabar la gira del tercer disc de Cheb Balowski, Belahcene ja estava composant temes propis amb un altre músic, Massa Kobayashi, baixista del grup Kultur Shock dels Estats Units. “Quan ja es va saber la data del final de Cheb, ja vam decidir posar data per començar el nou projecte anomenat Nour. Això va ser el setembre del 2005”. Segons Belahcene, el camí per arribar a tenir el disc realitzat va ser “com un parc d’atraccions, quan vaig veure que el disc estava fet em va semblar que havia cremat una cosa impossible de cremar, un paper mullat”.
En aquest primer treball de Nour hi ha cançons de diferents estils, des de cançons amb tocs orientals, altres que recorden el reggae, tocs de música tradicional magribina, rock o hip hop. Nour és una suma de músics d’Argentina, Algèria, França, Andalusia i Catalunya, “amb respecte es pot conviure, encara que tinguem cultures diferents”. La diversitat de la banda arriba fins i tot a les llengües que utilitza. A Papier Mullat hi ha cançons en algerià, en francès, en català i en castellà. Yacine Belahcene creu que cada vegada és més freqüent al nostre país el fet de que les persones parlin diverses llengües en diferents situacions.
Nour ha rebut influències del punk, del reggae, del rai, del gnawa, el pop, o la música oriental, fins i tot hi ha una cançó al disc, Perder el sentido, que està basada en un tema de Björk. De fet, els components del grup es van trobar en un compromís quan els van demanar que definissin la seva música, “no sabíem com fer-ho, però al final vam respondre Arabic electro rock”. I això que Nour també té tocs electrònics, sobretot per la implicació de Guillamino en algunes bases del disc, “el resultat és molt interessant”, diu el cantant.
La banda ja ha tocat en molts indrets de Catalunya, però també ho ha fet al Sàhara i en diversos llocs del nord d’Àfrica. Per Belahcene tocar al Sàhara va ser molt emocionant, “sobretot per l’agraïment que vam tenir. Tant el Sàhara com el Magrib són llocs que no estan acostumats a veure concerts, i sobretot concerts a l’aire lliure”. Segons diu, “toques la primera nota, i ja estan tots fent bots. A partir d’aquí, el concert és seu, ja no és teu”.
Papier Mullat ha comptat amb moltes col·laboracions, com la de Joan Garriga, de la Troba Kung-fú), Lautaro Rosas, de Machalah, Massa Kobayashi, de Kultur Shock, Mohamed Souleimane, de l’Orquestra Àrab de Barcelona, Pau Llong i Rodrigo, d’At Versaris i Djmixroger.

Article publicat a la primera edició de la Revista Mà (Gener 2008)
Text: Sara Blázquez
Fotografia: Iker Amas