Revista Mà

De dilluns a divendres, treballant. Dissabtes i diumenges, al camp de futbol. És com passen les setmanes la majoria d’equatorians que viuen a la comarca, sobretot des de que l’associació d’equatorians organitza un campionat de futbol en el que participen dotze equips diferents. Hi ha un equip de peruans, dos de bolivians i un de colombians. La resta, equatorians.
John Francisco Enríquez es podria dir que és el president de l’equip 9 de octubre, un equip que “ja ve des de l’Equador”, segons diu, “el meu pare n’era soci”. De fet, en aquest equip hi juguen quatre o cinc jugadors que ja jugaven al 9 de octubre del seu país d’origen. Enríquez ho porta tot, “jo i els meus germans estem al front de l’equip”, s’encarreguen d’anar a buscar els participants i dur-los al camp, de pagar l’àrbitre, d’encarregar els equipatges, d’organitzar els premis... Fins i tot han fet un equipatge nou pels jugadors del seu equip de l’Equador, “l’any passat vam quedar segons, i amb els diners els hem comprat l’equip per tots, és un bon regal. De fet, sempre que hi vaig, els porto una o dues pilotes de futbol”. Fins i tot han volgut imitar el color de l’equipatge de l’autèntic 9 de octubre, el groc. El 9 de octubre català, però, porta un logotip al braç, on es pot llegir ‘Voluntariat per la llengua’. “Molts dels meus companys van a classe i saben el català, ens estem adaptant. Jo l’entenc, però no el parlo perquè no m’hi he acostumat”, diu el John Francisco Enríquez. Malgrat tot, aquest equip de futbolistes procedents de l’Equador s’han compromès a fer difusió del programa ‘Voluntariat per la llengua’ entre els seus amics i coneguts, i així ho estan fent.
“Sort que tenim l’associació, que s’encarrega d’organitzar el campionat, sinó, seria molt complicat que ens deixessin el camp”. I és que cada dissabte i cada diumenge hi ha més d’un partit. La inauguració del torneig va ser a principis de novembre i, des de llavors, cada cap de setmana s’han jugat partits. Enríquez calcula que el campionat durarà uns quatre mesos.
El dia de la inauguració es van presentar els dotze equips. Cada equip havia d’anar acompanyat d’una “madrina”, una noia que acompanyés la plantilla. Hi va haver premis per la millor madrina i també pel millor equip uniformat. Aquest any, el 9 de octubre no es va endur cap d’aquests premis, però ara no els va gens malament, van tercers a la classificació.
L’associació organitza dos campionats cada any, un a principis i un altre a finals d’any, “així no perdem la forma”, diu Enríquez. Per inscriure’s, cada equip paga una quantitat d’uns 150 euros, i si no es presenten a un partit tenen una penalització d’uns 50 euros. Amb aquests diners, l’associació compra els trofeus, les medalles, les targetes, paga l’àrbitre... “Tampoc volem donar premis exagerats, el més important és que fem esport i ens ho passem bé”. De moment, el John està tranquil. Tot just estan a la primera volta del torneig, de la que en quedaran vuit equips, “estic segur que hi entrarem”.