Revista Mà

T'agrada el pa amb tomàquet?
Sí, és un bon aperitiu.
T'agrada la música d'algun grup català?
Sí, n'hi ha un que m'agrada molt: Els Pets.
Què n'esperes de la gent o la societat de Vic?
Penso que si es trobessin en la nostra situació, potser ens acceptarien.
Com vas viure l'enrenou de PxC a Vic? Creus que l'augment de vots va ser a causa de la por o a la ignorància?
Ho vaig viure amb molta por, i crec que la gent els va votar a causa de la por.
Què canviaries de Vic?
Tan sols els pensaments de la gent.
I què t'emportaries cap al Marroc?
M'emportaria la feina.
L'últim llibre que has llegit?
En aquests moments n'estic llegint dos: El atraco a la virreina, i Dones contra Franco.
A quina escola vas anar?
Al Jaume Balmes i a Sant Miquel dels Sants.
Com veus l'homosexualitat a dins de la societat?
A la vida dels altres no m'hi poso. En aquest món cadascú és com és. Jo respecto.

Les preguntes de la Hayat:

L'Albert respon:

Has tastat alguna vegada el menjar del Marroc?
Sí, encara que només el vaig tastar una vegada que estàvem tancats a la catedral de Vic en contra del tancament d'una fàbrica i va venir un treballador marroquí i, per solidaritzar-se amb nosaltres, va portar una cassola de cuscús.
Has pogut gaudir mai d'algun casament marroquí?
Una vegada em van convidar a un casament a Tànger i em van explicar que durava quatre dies; al final, però, les dates no em van coincidir amb les vacances i no hi vaig poder anar.
Dels teus amics, en tens algun de marroquí en el qual hi confies plenament?
Sí que en conec una quants, però suposo que és un problema generacional el fet que quan és l'edat de fer els amics que et duraran tota la vida, no hi hagués tanta immigració a Vic.
Si la teva parella fos del Marroc, a la teva familia li molestaria?
No, ni que fos del Marroc ni que fos de qualsevol banda del món.
Hi aniries a viure, al Marroc?
M'agradaria que em convidessin de vacances amb algú d'allà, m'han explicat que és un país magnífic. Anar-hi a viure, si fos per millorar, perquè aquí no tingués suficients recursos per alimentar a la meva família, sí. De totes maneres sóc fastigosament vigatà i em costaria molt marxar de Vic i de Catalunya.
Creus que t'hi adaptaries?
No sé si m'hi adaptaria fàcilment, però intentaria que la meva vida allà fos el més fàcil possible per a mi i per a tothom, sense renunciar mai a les meves arrels, perquè qui perd els orígens perd la identitat.