Entrevista a Benet Salellas, advocat dels detinguts a l'operació Estany.Benet Salellas, advocat gironí, va ser la persona encarregada de defensar la innocència de les persones detingudes a l'operació Estany (2003). Actualment, porta el cas dels paquistanesos del Raval de Barcelona. La seva experiència li està permetent dur a terme un doctorat sobre com l'Estat està reaccionant davant la suposada amenaça terrorista.
Sara Blázquez/Cesc Poch. Girona
És l'advocat defensor dels paquistanesos del Raval. Com està aquest cas?
Està en fase d'investigació judicial. Estan imputats per un delicte de pertinença a organització terrorista i tinença d'explosius per un jutjat de l'Audiència Nacional, el jutjat d'instrucció. Malauradament, en aquests casos, la investigació acostuma a ser a la fase prejudicial. Hi ha hagut una fase policial d'investigació, unes conjuntures, unes hipòtesis policials, que han portat a la detenció d'unes persones i, en base a això i sense gaires més comprovacions, és amb el que es va a judici. De moment, aquestes deu persones es troben en presó provisional.
Aquí, com en altres casos coneguts, no han aparegut explosius.
No han aparegut explosius, ni armes. No n'hi havien a l'Iraq, no n'hi havien a Banyoles i no n'hi havien al Raval. Com sempre, entren al domicili i no hi troben res, però tot i així, la investigació continua, desapreixen els càrrecs de tinença d'explosius, però es manté la imputació de pertinença a organització terrorista.
D'on surt l'operació Estany?
Internacionalment, ens hauriem de remuntar a l'11 de setembre del 2001, i les conseqüències que a nivell internacional, cultural i polític, va comportar. En el cas espanyol, sabem que això va servir per justificar un atac primer a l'Afganistan i després a l'Iraq. Aleshores, el gener del 2003, en ple debat i en plena polèmica del Prestige, José Maria Aznar publica les detencions que s'han produit aquella matinada. 24 persones, de les quals 16 van ingressar a presó provisional. Casualment, van estar a la presó fins el 20 de març del 2003, el dia que va iniciar-se la intervenció militar a l'Iraq. L'endemà van ser posats en llibertat. La nostra tesi és que s'estava utilitzant aquesta gent per justificar la participació espanyola a la guerra, era evident. Els van posar en llibertat i els detinguts van reclamar ser indemnitzats. Acte seguit, va aparèixer un informe de l'FBI, que deia que les substàncies trobades a Banyoles podien servir per fabricar una arma de destrucció massiva, com era el napalm casolà. Això va reobrir l'operació, i ens van imputar sis persones. El jutge que portava el cas, Ruiz Polanco, va dir que arxivaria el cas, malgrat l'informe de l'FBI. Van passar dues coses que van canviar l'evolució de l'operació Estany. L'11 de març del 2004 i que van canviar el jutge. Ruiz POlanco va ser expulsat i Baltasar Garzón va ser qui va assumir la instrucció del cas, que va ordenar l'ingrés a presó dels acusats.
I el tema del sabó, com va anar?
Quan es va entrar als domicilis es van intervenir diverses substàncies. Es veritat que es va intervenir sabó i sèmola i es va dir que eren substàncies químiques, però també van trobar un producte per segellar la tassa del vàter. Dos dels detinguts treballaven arreglant piscines i remenaven aquest tipus de materials. La majoria de gent no ho té a casa, però ells tenien una explicació molt clara, estaven arreglant el vàter. L'FBI deia que, convinat amb gasolina o alcohol, podia servir per fabricar napalm casolà. Enlloc es va trobar que s'hagués barrejat aquesta substància amb gasolina i vam demostrar que, per arribar a produir un producte incendiari, s'han de tenir coneixements de química.
La solidaritat política i social a Girona estava molt travada.
Tant l'ajuntament de Girona, com el de Banyoles, van aprovar mocions la setmana abans del judici, demanant l'absolució. La idea de tothom és que no hi havia cap mena de prova. Al Parlament de Catalunya també es va aprovar una moció a la Comissió de justícia. Però a l'hora de traslladar això a Madrid, no ens n'hem ensortit.
Com es va aconseguir tot aquest suport social?
Penso que té molt a veure amb que va coincidir amb la guerra de l'Iraq, i que aquesta demanda es va gestionar des de la Plataforma Aturem la guerra, com una demanda més. Totes les entitats que estaven a la Plataforma han estat també ficades al tema de l'operació Estany.
El cas de l'operació Estany ha fet canviar el concepte de la immigració a les comerques gironines?
La opinió que es va generar és que aquesta gent era innocent. Però penso que la societat gironina té els mateixos prejudicis que la resta de les societats occidentals. I penso que una de les grans mancances de la campanya va ser la impossibilitat d'implicar associacions de musulmans, o gent procedent del Magrib, perquè d'alguna manera intervinguessin en defensa dels seus companys, La por que hi ha per part d'aquest propi col·lectiu a involucrar-se en temes d'aquest tipus, és molt alta.
Què li ha suposat professionalment la defensa d'aquests casos?
Ens van anar sortint altres coses de terrorisme islàmic. És interessant. Aquests tipus de sumaris funcionen amb uns estendards de proves diferents de com funcionen els procediments ordinaris. Hi ha proves que s'entenen com a suficients en aquest tipus de processos que en canvi, en un procés ordinari, no serien suficients.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada