Revista Mà

Carme Porta és la secretària de Família del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Porta assegura que no existeix un sol model familiar, i que s'ha d'avançar en el reconeixement d'aquesta diversitat de models familiars. El 15 de maig es celebra el Dia Internacional de les famílies, i Vic serà un dels seua escenaris.

Sara Blázquez. Barcelona

Quin significat té per a vostè el concepte de "família"?
Nosaltres no parlem de família sinó que parlem de famílies, en tant que entenem que no hi ha un sol model de família, sinó que la societat és diversa en quant a models familiars. Una família és una unitat de convivència a partir de d'un nucli i un entorn afectiu que es va configurant. A partir d'aquí, es pot entendre de moltes i diferents maneres. Les que en diuen "famílies tradicionals" cada vegada són menys, de fet, jo crec que van de baixada. Fins i tot dins de la biparentalitat heterosexual hi ha molts i diferents models, de convivència, de rol, de manera d'educar, de valors... Per tant, a partir del reconeixement de que no hi ha un sol model, el que hem de fer és avançar en el reconeixement de nous models existents: les monoparentals, una unitat familiar en creixement, les famílies biparentals homoparentals, a partir de parelles homosexuals, les famílies nombroses, en tant que també són una altra modalitat de biparentalitat, i les famílies reconstituïdes, famílies en les que els fills i filles tenen dos nuclis familiars diferents, a partir de separacions i que el pare o la mare s'ha ajuntat amb una altra persona. Això és una nova realitat, representen ja un 6% de les famílies i entenem que és una modalitat a la qual també s'ha de donar suport. No volem parlar de famílies, sinó de polítiques familiars, de les responsabilitats que té un govern envers al suport a les famílies.

Quines són les prioritats de treball?
Treballem en el desenvolupament reglamentari de la Llei de suport a les famílies, que es va aprovar el juliol del 2003, a partir d'aquí s'han desenvolupat alguns aspectes, el més destacat és el tema dels ajuts. Actualment el que volem és facilitar l'accés als ajuts i reconèixer el concepte de monoparentalitat com a tal. Per una altra banda, dotar de més drets a les famílies nombroses. Evidentment, hi ha molts altres aspectes que hem de desenvolupar, i el full de ruta ha de ser la llei.

Està previst celebrar a Vic el Dia Internacional de les Famílies.
El celebrem des de l'any 1994, Nacions Unides va fer que fos el 15 de maig. Se celebra des de l'any 2003 a la Generalitat i la idea és commemorar un dia en el que les famílies són centrals. Enguany, l'eslògan és "I la teva com és?", que agafa com a eix central la diversitat de les famílies. Enguany, a més a més, consolidem una línia que havíem començat, que és, per una banda conferències internacionals amb persones expertes en l'àmbit. També consolidem una altra línia amb activitats lúdiques amb les famílies. La festa central es fa a Barcelona, però no es fa únicament a Barcelona, sinó que ho fem arreu del territori, anem descentralitzant. A Vic es farà el 18 de maig, però també s'ha descentralitzat a Salou, Lleida i altres, durant el mateix cap de setmana.

Les famílies reclamen cada vegada més ajuts. Creu que n'hi ha prou amb els ajuts que reben?
Els ajuts els marca la llei de suport a les famílies, però a l'hora de la veritat tothom expressa que no n'hi ha prou, tenir una criatura és molt car, però el que entenem nosaltres és que aquests ajuts directes han d'anar complementats amb serveis, que ja es comença a desenvolupar. Hi ha pocs municipis que tinguin serveis de suport a les famílies. Ens hem d'anar dotant de tota una xarxa de serveis de suport a les famílies, no únicament els ajuts, que són imprescindibles, sobretot els ajuts per famílies amb fills de 0 a 3 anys, que no són per nivell de renda, sinó que són universals per a totes les famílies, però aquesta línia única no és suficient. La llei de serveis socials, per exemple, té un impacte importantíssim sobre les famílies, que abans només es donaven per nivell de renda i ara totes les famílies hi tindran accés. Es posen els serveis socials a la mateixa alçada que l'educació o la sanitat.

La Generalitat porta a terme algunes polítiques específiques per al col·lectiu homosexual. Quines?
Hi ha un programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual. És la primera vegada que un govern en l'àmbit executiu té un programa d'aquestes característiques, Catalunya és pionera en aquest sentit i aquest programa existeix des de l'any 2005. Es va aprovar un pla interdepartamental per la no discriminació del col·lectiu, i actualment funciona, des de fa uns mesos el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals, que és un consell de participació on totes les entitats del col·lectiu hi poden participar.

I per a les famílies nouvingudes?
Nosaltres fem polítiques per a totes les famílies, evidentment no segreguem. El que ens preocupa és l'accés que tenen les famílies d'altres orígens al que nosaltres oferim per tothom, i com hi participen, i això vol dir que haurem de fer un esforç perquè aquestes famílies participin, per exemple, en el programa de formació per a pares i mares, i per dotar alguns dels continguts amb les seves necessitats. Hem d'ampliar els programes més especialitzats. No es tracta de fer programes específics, sinó fer-les participar d'allò que existeix.

Entrevista publicada al cinquè número de la Revista Mà (maig 2008)