"El més important no és si el got està mig ple o mig buit, sinó que el got es va omplint"

Posted by Revista Mà On dijous, 17 de març del 2011 0 comentaris

Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural i economista

Muriel Casals és professora del

Departament d’Economia i d’Història

Econòmica de la UAB, i des de l’any

passat és presidenta d’Òmnium Cultural,
entitat que treballa per la llengua i la
cultura catalana. Després d’uns anys
convulsos, Casals creu que “hem perdut
totes les guerres, però anem guanyant
batalles”. La presidenta d’Òmnium és
optimista, i assegura que la situació de la
relació amb Espanya és dura, però que
“no defallirem”.

Sara Blázquez. Barcelona

Òmnium va tenir una renovació amb la presidència de Jordi Porta. Vostè continua aquest projecte?

Sí, de totes totes. Era tot un repte perquè en Jordi Porta va deixar el llistó molt alt, però també va deixar les coses molt ben encaminades. Jo ja havia estat a la junta feia dos anys, per tant, vaig incorporar-me a una maquinària que estava funcionant molt bé. Tenia el terreny molt ben preparat.

La vostra feina és molt transversal. Creieu que heu arribat a tots els sectors?

Segurament no, sempre hi ha parts de la societat a les quals costa arribar. S’ha fet un esforç molt important per arribar a sectors més joves. No sé si tradicionalment Òmnium era de gent gran, o si els socis d’Òmnium s’anaven fent grans i no n’entraven de joves. I aquí hem fet un esforç molt important amb bastant d’èxit. I l’altre gran tema és la immigració, arribar als nous catalans. Ens queda molt camí per córrer però, per sort, col·laborem amb ajuntaments i amb la Generalitat.

És optimista o és pessimista?

Sóc optimista, perquè sinó no estaria a Òmnium Cultural. El més important no és si el got està mig ple o mig buit, el més important és que el got es va omplint. Òmnium, i vosaltres, i més gent, treballem per anar-hi posant gotetes d’aigua. Gairebé no es nota, però l’anem omplint. També sóc conscient que hi ha dificultats molt grans i que tenim un adversari molt dur. Hem constatat, i és dolorós, que la democràcia espanyola no ens accepta, i això és molt dur. S’entén molt bé que la negra reacció estigui en contra de la diversitat cultural, però que formes democràtiques també ho estiguin és dur d’empassar, i això és el que ens està passant. Hi ha episodis que són de negra reacció, com per exemple, TV3 al País Valencià, i ens enfadem molt i ens dol molt, però després hi ha coses més subtils. Hi ha un projecte molt sòlid i molt engrescador per molta gent de la construcció nacional cultural espanyola, i que volen atraure els nouvinguts, i els catalans tenim dificultats. Això ho sabem. No és fàcil, però no defallirem.

En la Catalunya multilingüe d’avui, quin paper ha de tenir el català?

És la llengua comuna. De llengües maternes n’hi ha moltíssimes, i és bonic que cadascú conservi la llengua de la seva mare o del seu pare. Però hi ha una cosa que és la llengua comuna, que tenim tots, que compartim, amb la qual ens entenem, i és el català. Jo crec que aquí no hem de cedir gens. El català és la llengua que compartim tots, i després, com correspon a un país relativament petit o mitjà dins d’Europa, hem de saber parlar alguna altra llengua, i si poden ser més, millor.

Quins projectes tenen per a les persones nouvingudes?

Tenim el programa Quedem?, que consisteix a preparar activitats lúdiques i culturals, cíviques, conjuntes. Un grup de persones es troben per anar al teatre, per visitar un museu, i després s’aturen i fan una conversa. Llavors també hi ha els grups de conversa, directament, també donem un cop de mà a Normalització Lingüística amb les parelles lingüístiques, hem col·laborat amb alguns ajuntaments amb tasques d’alfabetització d’adults... És un treball artesanal, fet goteta a goteta. O d’oli que es va escampant.

La catalanitat, tal com es planteja, creu que és atractiva per als nouvinguts?

Jo crec que ho és més del que els catalans antics creiem. Som un poble que hem estat tan apallissat, hem perdut totes les guerres, ens han maltractat tant que hem interioritzat un complex d’inferioritat. I no siguem ingènues, una de les coses que fa atractiva una societat és que hi hagi feina, i que hi hagi la possibilitat de progrés social. Les persones emigren perquè volen un futur millor per a elles i els seus fills. Quan això és possible, és molt més fàcil estimar-te aquell país que t’ha donat un futur millor. En aquests moments això està en interrogant, per tant ho tenim més difícil, però som una societat que dóna sanitat pública, ensenyament, dóna unes dosis de benestar a qui arriba. Però a més, hem de ser capaços de donar-los l’amistat. Quan parles una llengua? Quan hi ha algú que t’estima i que tu estimes que parla aquella llengua, és tan fàcil com això.

Pensa que els discursos victimistes i resistencialistes tenen cabuda al món global d’avui?

No. Som un país que hem perdut totes les guerres, però anem guanyant batalles. Ho tenim tot per haver desaparegut del mapa i no hem desaparegut! Per tant, aquí hi ha alguna cosa molt forta i molt atractiva.

Creu que hi ha un abans i un després de la manifestació del 10 de juliol per Òmnium?

Per al país sí, i per a Òmnium també. Des del 10 de juliol sabem que el poble, no és que estigui seguint, és que està empenyent els polítics. Ara el més important és que els nostres polítics tinguin el coratge de saber veure que els estem empenyent, que els ho estem demanant molt amablement, festivament, cantant... Però si no ho veuen, potser arribarà un moment que els donarem empentes i començarem a donar-los coces. Marca un punt d’inflexió, està clar des del punt de vista social i nacional, però falta la cosa institucional.

Com valora les consultes sobre la independència?

Molt positivament. A Osona va ser fantàstic, i no perquè Osona és el cor de Catalunya, que ho és, sinó perquè allà es va fer molta feina, i molta feina per baix. La última notícia és Gràcia, on hi va haver un 33,6% de participació! És molt encoratjador. Realment el poble ha agafat de la mà el seu destí, el que passa és que hi ha unes coses que l’any 2011 han de prendre la forma política, necessitem dels polítics. Òmnium s’ha involucrat en les consultes perquè les decisions es prenien a cada lloc concret. Òmnium Osona, Òmnium Maresme, Òmnium Sabadell, Òmnium Terrassa s’hi han anat involucrant en la mesura que el territori ho demanava. Ells treballaven amb les altres entitats, perquè a Òmium no treballem mai sols. És feina, és complex, però és engrescador. Altre cop jo crec que és un treball artesanal.

I la immersió lingüística a les escoles?

Té a veure amb això que tenim un adversari molt poderós, i que està jugant amb totes les armes. A mi no m’agrada utilitzar la paraula armes, m’agrada més eines quan es tracta de nosaltres, però en aquest cas és tan agressiu que es pot parlar d’armes. Fan coses tan lletges com instrumentalitzar els nens i nenes. Els problemes dels adults es dirimeixen entre adults, i que hi hagi algunes persones que volen acabar amb el català o limitar el català a l’escola, i facin servir els nens, és molt lleig. Som davant d’una ofensiva seriosa, i hem de tenir molt clara la nostra capacitat de resistir i continuar avançant. El sistema escolar català funciona, el que volem és que funcioni millor. Ens estan agredint per convertir-nos en uns resistents en lloc de deixar-nos ser uns progressistes. Hem de resistir, però hem de progressar. El mètode de la immersió lingüística s’ha reconegut com un bon mètode per assegurar el bilingüisme, i és el que oficialment aquesta gent reclama. Si ells tinguessin èxit ja no hi hauria bilingüisme, hi hauria nens escolaritzats en català i nens escolaritzats en castellà. La llengua és per entendre’ns, no volem que ens separi, volem llengües que uneixin. El mètode de la immersió lingüística fa que els nens surtin de l’escola sent aptes en les dues llengües.

I què en pensa del que està passant al País Valencià amb TV3?

Si prems un botó i pots veure la televisió de l’altra punta del món! Que al País Valencià no es pugui veure TV3, un mitjà de comunicació públic català, trobo que és una amputació d’una part del seu mercat natural. Ens estan empobrint i d’una manera brutal, amb multes exageradíssimes, modificant la llei per poder fer executiva més de pressa, és una guerra. Ara les guerres no són matant, sortosament, però estan matant una cultura, una llengua. Forma part d’aquesta gran ofensiva. S’ha parlat de genocidi cultural, jo crec que és la paraula, el que voldrien és que una expressió cultural s’esborrés del mapa. Però altre cop, resistirem. I des d’Òmnium, tota la solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià, perquè estem federats a la Federació Llull, amb ells i amb Obra Cultural Balears, tots tres. És el territori natural català, més la Catalunya Nord.S

Considera que la crisi actual acabarà malmetent l’Estat del Benestar?

Pot afectar-lo, però hem de ser molt curosos amb el que retallem. Segurament l’ensenyament i la sanitat pública s’han de retallar molt poc, o en tot cas no s’ha de retallar res que afecti el que entenem per Estat del Benestar, potser hi ha coses més o menys supèrflues en la despesa pública que es poden retallar. No podem retrocedir, és el model europeu al qual ens ha costat arribar. Som un país bastant ric, i retallar vol dir que en comptes de canviar el cotxe cada cinc anys, el canviem cada set, i en lloc de comprar-nos quatre sabates ens en comprem tres. Podem baixar algun graó sense que això sigui una cosa molt dolorosa, i en canvi no podem reduir pel que fa a les prestacions socials. Jo dic que som relativament rics, però clar, som tan rics que cada any perdem un 10% de la nostra renda amb el dèficit fiscal amb Espanya, si això es resolgués i tinguéssim un finançament més just...

Entrevista publicada al número 32 de la Revista Mà

Fotografia: Sara Blázquez