Que el debat social giri, sobretot en temps de crisi com l’actual, entorn de la immigració, és una gran distorsió de la realitat, ha sobredimensionant el fenomen i genera un alarmisme absolutament fora de lloc, que sols beneficia a l’extrema dreta i a les forces xenòfobes presents a la nostra societat. Tot plegat és sobretot aliment per escurçons.
Cal dir-ho també, hi ha irresponsabilitat política, però els mitjans de comunicació també haurien de tenir més clar el seu paper de cohesionadors socials. Alguns reportatges, com el del “Trenta minuts” sobre Salt, les pàgines i portades dels diaris, les “conyes” i frivolitats al voltant de la xenofòbia d’alguns programes d’entreteniment remen en sentit contrari a la convivència i a tenir una visió positiva de la creixent diversitat de la nostra societat.
Tot el que ens ha passat al voltant d’aquesta polèmica ha generat molt mala imatge de Vic. Estic plenament convençut que la majoria de vigatans i vigatanes no estan d’acord amb la fugida cap a les muntanyes que ha tingut el nostre Ajuntament. Amb el tema de la convivència no es pot ser massa “bonista”, però tampoc racista. És evident que la majoria de la nostra societat creu que cal ajudar les persones més desafavorides i que cal ser solidaris amb totes les persones. Una cosa és dir que no hi ha d’haver pisos sobreocupats i l’altre que hi ha d’haver persones sense drets socials bàsics. La majoria de la societat vigatana i catalana no es troba en els extrems de l’enfrontament sinó en els espais centrals de trobada i convivència. Per la convivència i el bon nom de Vic, cal reaccionar. La societat vigatana, la força i solidesa moral i cultural del vigatanisme, no és mereix això.
Editorial de Cesc Poch, publicada al número 24 de la Revista Mà (edició Osona)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada