Revista Mà

Nascuda a Bombai (Índia), la Margaret Chettiar és una de les dones més actives i amb més empenta que hi ha a la comarca d’Osona. Des de fa pocs mesos presideix l’associació social i cultural de l’Índia. És la representant d’una comunitat molt marcada pel pensament masculí i per una religió, segons diu, molt oberta, però molt tancada socialment: els sikh.

Per què van decidir tirar endavant l’Associació social i cultural de l’Índia?
Perquè aquí a Osona hi ha molta gent de l’Índia però no es coneixien entre ells. Les famílies van venir de diferents zones del país. Molts d’ells no parlaven entre ells perquè no es coneixien, jo el que volia és que es coneguessin millor. L’únic motiu va ser aquest: conèixer-nos i parlar.

Quina representació té la comunitat índia a Osona?
Més o menys hi ha 100 famílies. Cada família té 3 o 4 fills, com a molt poc, 2 fills.

Quines activitats voleu fer des de l’associació?
Primer volíem que la gent del país que viu ara aquí, a Catalunya, es conegui, i després volem donar a conèixer la nostra cultura a l’altra gent, als catalans. Si hi ha una associació al darrera es poden fer coses. El dia de la República de la Índia, el 26 de gener de l’any passat, ja ens vam trobar i vam parlar per veure què havíem de fer. Jo no esperava que vingués tanta gent, però en va venir molta i va anar molt bé. Aquest dia jo vaig dir que l’associació havia de servir perquè primer nosaltres ens coneguem entre nosaltres.

Per què és tan important que es coneguin entre vostès?
Perquè quan les famílies arriben, no saben què és aquest país, és molt diferent del que es pensaven que es trobarien des de l’Índia. Quan arribem aquí és un xoc. Si hi ha una associació de gent que ha vingut aquí, hi ha un intercanvi i ens coneixem. Tothom va estar d’acord, primer ells volien conèixer-se entre ells. Després ens hem continuat trobant, però la gent necessita solucionar problemes com els papers... Per això vaig voler posar-li “social” al nom de l’associació, hi ha molts problemes socials, de feina... Si només posàvem “cultural” no hi entraven aquestes coses, quedava molt limitat. Però tampoc podia posar només “social”.

Quants són a l’associació?
Nosaltres fem sòcies a les famílies, no a les persones, i ara tenim 60 famílies apuntades, però no posem com a socis cada persona de la família, posem un nom de la família i el nombre de persones que són. Tots són més de quatre persones, no n’hi ha de 3 o de 2. Són nombroses.

Què és el que se li fa més difícil?
Hi ha molta gent aquí que és de la religió sikh, aquesta religió també és molt nova a la Índia, té 600 anys. Són molt bons, fan pregàries i donen de menjar a tothom. Sempre estan oberts, fan la pregària i donen esmorzar, dinar... És la única religió que ho fa a l’Índia. És un grup i una religió molt oberta, però socialment és molt tancada. No vol l’ajuda de la gent, és molt difícil que s’obrin socialment. I jo penso que si aquesta religió és tan bona, amb la mentalitat tan oberta, per què no es deixen ajudar? Per mi és complicat. Jo sóc de Bombai, no sóc del Panjabi, i tenim la mentalitat de la gent que viu als barris, ens ajudem entre nosaltres, lluitem junts per aconseguir el que necessitem, ajudem els altres barris... Jo tinc aquesta manera de pensar, però ells no pensen igual. Jo vull predicar amb l’exemple, però ells tenen problemes, com la manca de feina. A l’Índia sí que falta el menjar, però aquí no. Per què no fan treball social? Es poden invertir aquests diners per ajudar en altres coses.

Quant temps fa que és aquí?
Ja fa 11 anys que sóc aquí, però jo vaig venir per diners. Hi tinc família, a la Índia, hi tinc marit i fills. Si em toqués la loteria tornaria cap allà, encara que cada estiu hi vaig a veure’ls.

Què és el que més troba a faltar de l’Índia?
Trobo molt a faltar la gent, sembla estrany, però trobo a faltar l’olor de la meva gent. La mentalitat és molt diferent, jo penso com al meu país, somric, saludo tothom... però aquí la gent és diferent i tinc un sentiment una mica estrany. Allà tot és més social, es viu amb la família i sempre parlem de tot. Et sents més a prop de la gent, es viu més en comunitat.

Com era la seva vida a l’Índia?
Jo vivia a Bombai. No teníem aigua ni llum, però eren problemes comuns de tot el barri, així que tot el barri lluitava junt. A l’Índia, fas les coses per tu i per l’altra gent, tothom s’ajuda, és una mentalitat molt diferent. Aquí, la gent va més a la seva, són diferents, però són una gent molt acollidora. El problema és que la gent es pensa que tothom l’ajudarà.

S’ha sentit mai immigrant?
Quan jo vaig arribar l’any 1996 era tot més fàcil que ara. El més difícil, com sempre, és no saber la llengua del lloc on vas. Jo vaig venir amb la idea de que aquí em funcionaria l’anglès, però aviat vaig veure que no era així. Al principi em sentia molt sola, no immigrant.

És una fidel defensora dels drets de les dones, què ha fet en aquest sentit?
A l’Índia treballava amb famílies amb dones maltractades, em dedicava a arreglar els problemes de la família. No treballava únicament amb la dona maltractada, sinó amb tota la família, així no es trencava la família. Agafava els membres de la família per separat i després parlàvem tots junts. En tot el temps que vaig estar fent aquesta tasca només vaig veure una família que es va separar, aquell home no volia aquella dona de cap manera. He treballat amb unes 400 dones, i parlava amb els seus marits, pares, sogres...

I aquí?
Tenim un grup de dones de la Índia i ens reunim i parlem del que podem fer, dels problemes que tenim...

Quines diferències hi ha entre les dones índies i les catalanes?
N’hi ha molta, de diferència. Aquí, la dona té més independència, i es poden separar del marit. A la Índia no. Depenen molt del marit i de la família. Aquí, les dones tenen més força per fer coses, estudien, en canvi, allà, la dona està més limitada. Les famílies pensen que si la dona estudia, no es casarà, i són les dones les que han de cuidar la família, els pares, el marit... Les dones índies han d’entendre per què ho fan i qui són.

Entrevista publicada a la Revista Mà (març 2009)
Fotografia: Xevi Quirante