Revista Mà

Dolors Solà és la directora del Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona (CPNLO), on no només s’hi fan cursos de català de tots els nivells, sinó que també s’organitzen altres activitats. Un dels èxits d’aquest any, la Gimcana de les llengües, en què van participar 7.800 persones. El CPNLO també pot presumir d’haver celebrat el cinquè aniversari d’Els Pastorets de tots colors.

Què hi fan al Centre per a la Normalització Lingüística?

El que ens porta més feina són els cursos de català per a tots els nivells, des de persones que acaben d’arribar i no saben res de català, passant per persones que ja fa temps que són aquí, que l’entenen i que no s’atreveixen a parlar-lo, fins a aquelles persones catalanoparlants que es volen treure el nivell C o que volen fer el nivell D de perfeccionament. Hi ha tot un ventall de cursos de català per a adults, que és la feina per la qual som més coneguts, però també fem altres feines. Tenim un servei de correcció, amb l’objectiu que les persones que porten un text per corregir es vagin formant i tinguin recursos. A més, fem campanyes per promoure l’ús de la llengua, com la de “Si us plau, parla’m en català”, la Gimcana de les llengües i les parelles lingüístiques.

De fet, cada vegada fan més activitats, una de les grans novetats ha estat la Gimcana de les llengües.

La Gimcana ha sigut tot un èxit, ha tingut 7.800 participants, no ens ho esperàvem. Però sobretot ens va agradar l’acollida per part dels mestres i per part dels alumnes, que van ser la major part dels participants. A tothom li va agradar molt participar-hi i, fins i tot, a molta gent li va saber greu que s’acabés.

Es repetirà?

Sí, l’hem de repetir l’any que ve, perquè hem fet una petita enquesta i tothom qui ha contestat ha dit que té ganes de repetir.

Creu que tindrà tant èxit com Els Pastorets de tots colors?

Aquest anys estem molt contents amb els Pastorets, era el cinquè aniversari i ho volíem celebrar d’alguna manera. Ens va sortir bastant rodó, vam combinar el teatre amb la projecció d’imatges, i vam tenir un actor convidat, en Lluís Soler. Va anar molt bé. També vam tenir un altre convidat especial, el president de la Generalitat, José Montilla, que va ser convidat per l’Ajuntament de Vic. A més, tenim un públic bastant fidel, que cada any va venint, per això cada any els hem d’anar canviant. Quan s’acaben els Pastorets la gent té ganes de continuar fent teatre, però un grup de teatre demana una infraestructura que nosaltres no tenim, demana una dedicació. El que estem preparant és una representació dramàtica de textos de la Maria Àngels Anglada, de Verdaguer i de Martí i Pol, de textos tant de poesia com de prosa. Volem fer un muntatge que tingui entitat pròpia abans de l’estiu. És una manera de fer arribar la poesia i la literatura a la gent, i també és una manera de fer veure a tots plegats que la gent té ganes de participar en les activitats.

El fet que vingués el president de la Generalitat a veure els Pastorets li ha donat més notorietat a l’acte, fins al punt de que alguns mitjans ho van criticar. El Mundo va titular a la portada ‘United colors de la imposición lingüística’. Què en pensa?

Ells haurien d’haver vingut per veure que d’imposició lingüística, allà, no hi havia. Tothom participava voluntàriament, vénen voluntàriament als cursos, a les parelles lingüístiques, a les activitats, als Pastorets... Això és una manera de buscar la confrontació. I només s’havia de ser en aquell teatre per veure que de confrontació no n’hi havia, i només has d’anar pel carrer per veure que de confrontació lingüística no n’hi ha ni a Vic, ni a Osona, ni a Catalunya. Això són ganes de fer mal.

Hi ha alguna activitat nova planificada per fer properament?

Farem la continuació de la campanya “Si us plau, parla’m en català”, perquè les persones que estan aprenent català es troben que quan surten fora de l’aula la gent, com que els veu de color diferent o noten que l’accent no és prou d’aquí, els parla en castellà. Amb això els fan un flac favor. També volem muntar una mena de xerrades per a entitats, per conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua, i poden anar adreçades tant a col·lectius determinats com a públic en general. Llavors, a la tardor, tornarem a fer la Gimcana de les llengües.

Els alumnes demanen activitats?

Sí, perquè per a ells és un reconeixement a tot l’esforç que estan fent, i això és una manera de sentir-te part d’aquí i d’arrelar-te. Ells han marxat del seu país, probablement per no tornar-hi, i tothom necessita arrelar-se i sentir que és d’aquí. Això vol dir que et reconeixen com un català, però també vol dir que s’estimen aquest país, se’l fan seu.

Un dels programes que té més èxit és el de les parelles lingüístiques. Com funciona?

És aprendre la llengua fora de l’aula, en situacions reals. I no només és aprendre la llengua, és aprendre aquelles normes invisibles que fan que tu et comportis o facis tot el que fa la gent d’aquí. Si no has estat mai prenent un cafè en un bar, per exemple, i hi vas, veus com es comporta i com es mou la gent d’aquí. És aprendre de la mà d’una persona que ha nascut aquí, però per nosaltres, també és saber d’aquestes persones que han nascut en un altre país, saber com viuen ells, quins costums tenen, per què han vingut aquí... És llengua, però també té un aspecte social i cultural molt interessant. L’objectiu no és que aquestes dues persones es facin amigues, però el resultat és que hi ha gent que s’ha fet molt amiga, i això diu molt del projecte. És un projecte que té un inici i un final. Són deu setmanes aproximadament. La gent es troba un cop per setmana i fa de tot: van a fer un volt, van a fer un cafè... És un benefici individual de les dues persones que hi participen, però també és un benefici social.

Creu que les persones que arriben tenen interès per aprendre la llengua?

Alguns vénen a aprendre la llengua perquè consideren que és important, alguns perquè ara s’han quedat sense feina i aprofiten per fer formació, i d’altres perquè saben que per l’arrelament necessiten un certificat, hi ha una mica de tot. També és veritat que un cop han començat s’hi van interessant. A més, treballen moltes hores, tenen uns horaris de feina molt dolents i de vegades això no és compatible amb aprendre la llengua, tot i que aquest any hem començat a fer cursos el dissabte a la tarda. Tot i així, n’hi ha molts que fan aquests horaris i vénen a classe, hi ha persones que amb només set mesos tenen una competència lingüística molt bona.

La llengua és un dels elements més importants per arrelar-se, però creu que n’hi ha prou?

El fet de parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí. La llengua és important, però no ho és tot. I ara és un moment difícil perquè els primers que rebran les conseqüències de la crisi són els immigrants. A part de la llengua també hi ha la feina, l’habitatge, l’escola... Ara no és un bon moment, són els primers que tindran dificultats. Però també és veritat que això és independent de l’aprenentatge i de la banda social de la llengua.

Entrevista publicada a la Revista Mà (Gener 2009)

Fotografia: Sara Blázquez