Revista Mà

Entrevista a Pere Prat, alcalde de Manlleu.

Tranquil i amable, Pere Prat, alcalde de tots els manlleuencs i manlleuenques, ens rep al seu despatx a l’ajuntament de Manlleu, una ciutat amb molta experiència pel que fa a la recepció de persones immigrades. Prat explica els projectes que està duent a terme la ciutat, entre ells, la rehabilitació del barri de l’Erm, i fa una valoració de la situació econòmica, educativa, del Manlleu del present, i del Manlleu del futur.

Sara Blázquez Manlleu

Quin paper juga Manlleu a la comarca d’Osona?
És la segona ciutat més important a la comarca d’Osona i juga un paper clau. A Osona tenim una peculiaritat, a més de la capital, hi ha dues ciutats grans, Manlleu i Torelló, fins i tot moltes capitals de comarca tenen menys habitants que no pas Manlleu i Torelló. Entre Vic i Torelló hi ha uns quinze quilòmetres, i entremig hi ha Manlleu, això fa que sigui un nucli important. A més, hi ha municipis que estan creixent amb molt dinamisme, com ara Tona, Taradell, Centelles i Roda.

Manlleu sempre ha estat una ciutat receptora d’immigració, però en els darrers anys hi va haver un ‘boom’. Com s’ha fet front a aquesta realitat?
Manlleu és una ciutat acollidora i tenim molta experiència en aquest tema. En els anys seixanta i setanta va venir molta gent d’Andalusia, concretament d’Alcaudete. Aquest setembre hi havia 438 persones nascudes a Alcaudete al padró de Manlleu. Som 57 o 58 nacionalitats diferents. Crec que la relació sempre ha estat molt positiva, no vol dir que no hi hagi petites coses, però això passa a qualsevol família. Aquesta experiència acollidora ha fet que aquesta nova immigració, sobretot la que prové del Marroc, sigui ben rebuda.

Quines diferències hi ha entre la immigració que va arribar sobretot d’Alcaudete i la que ha arribat en els últims anys?
Sobretot la cultura i la llengua. Amb la immigració andalusa el tema de la llengua no va ser tan dificultós, perquè ja ens enteníem, però en canvi, amb la gent del Marroc, que representa un 70% del total de la immigració que tenim a Manlleu, fa que sigui molt diferent. Tenen una altra cultura, una altra manera de fer i la seva pròpia idiosincràsia.

I la manera d’acollir-los també és diferent?
S’ha de tenir molt en compte l’època en què va arribar la immigració andalusa i l’època en què ha arribat aquesta última. Uns van venir en l’època de la dictadura i els altres en la de la democràcia. Això porta algunes complicacions perquè molts immigrants andalusos diuen “a mi ningú em va ajudar i ara sembla que només els ajudeu a ells”. Sortosament, són èpoques molt diferents.

Un dels projectes que hi té molt a veure és la rehabilitació del barri de l’Erm...
És un barri on semblava que hi havia unes fronteres imaginàries, des de sempre, i això feia que costés aproximar-s’hi. Amb la llei de barris crec que anem aconseguint que això s’acabi.

Quins seran els canvis més importants?
Trencar aquestes barreres, posar equipaments com el centre cívic, equipaments de barri, però també de ciutat. Acostar aquests equipaments ens està donant bons resultats. Molta gent es pensa que l’activitat més important és l’esfondrament dels pisos de Can Garcia, però en aquests moments s’estan fent moltes coses que donen molts resultats, sobretot pel que fa a la convivència i la cohesió. Aconseguir que molta gent de Manlleu vagi al centre cívic a fer ioga, a escoltar música, a assistir en alguna xerrada, a participar del casal de la gent gran, a fer alguna activitat de gimnàstica o de noves tecnologies... Això és molt important, trencar aquestes barreres mentals i que la gent hi pugui anar. L’obertura del pati de l’escola Puig Agut també ha estat un pas important, ja que hi havia prejudicis, i aquest fet ha provocat que sigui més transparent. A més, també hi ha la transformació del teatre, que abans només era per a l’escola i que ara és per val barri i per a la ciutat. Aquests elements van transformant el barri. L’enderrocament dels pisos de Can Garcia també serà una gran ajuda, ja que són una font de conflicte.

De vegades s’associa la immigració amb un problema a les escoles. Què en pensa?
Per mi la immigració no és un problema, és un repte. Sí que hi ha dificultats, però moltes vegades pel desconeixement que hi ha entre la manera de fer d’uns i altres.

Creu que els EBE en són una bona solució?
Jo crec que els EBE són una solució, però en Educació les grans solucions són les aules d’acollida, les UEC (Unitat d’Escolarització Compartida), i el treball que es fa a les aules, a les escoles, tant a la pública com a la concertada. Els EBE? Jo tinc els meus dubtes. El que popularment es diu el Model Vic, en realitat és el Model Manlleu, sense voler entrar en rivalitats que no porten enlloc, però això va començar els anys 90 a l’escola Puig Agut, al barri de l’Erm. I l’escola pública i l’escola concertada, conjuntament, van fer aquest model, que és el de repartir els alumnes immigrats per les escoles de la ciutat.

La rehabilitació del barri de l’Erm és un projecte, però n’hi ha d’altres...
També s’està invertint en els altres barris. Les principals inversions són dues que han d’anar a càrrec de la iniciativa privada. Una empresa ha guanyat la concessió del pàrquing de la plaça. La segona és la construcció d’un segon pont a Manlleu, i el trasllat del camp de futbol. I municipalment, a partir de l’any 2010 farem una biblioteca per una ciutat del segle XXI de 20.000 habitants. Ara tenim dos centres, que estan fent una gran funció, però ells mateixos reclamen estar equiparats amb les noves tecnologies. També hem començat a fer una segona escola bressol, farem habitatges tutelats per a gent gran i un segon ambulatori.

I les infraestructures, com les veu?
Estem treballant en el tema de l’estació de tren. No pot ser que una ciutat de més de 20.000 habitants tingui una estació tancada, que els usuaris del tren no sàpiguen per quina via vindrà el tren, o si el tren va amb demora o no. Estem intentant negociar i parlar-ne amb els responsables corresponents. També s’ha de mirar la connexió amb la carretera de la Gleva, és molt estreta.

Com veu el Manlleu del futur?
El pla general ens tanca Manlleu. Ara la Generalitat ens vol posar 2.000 habitatges, però no hi estem d’acord, nosaltres diem el que diu el pla general. En aquella zona han d’anar-hi 1.000 habitatges, no volem créixer. Volem fer unes rondes i tancar Manlleu.

Entrevista publicada a la Revista Mà núm 9
Fotografia: Xevi Quirante