Revista Mà

Vic, una de les ciutats amb més tradició catòlica del país, s'ha trobat en els darrers anys amb un gran repte, acollir milers de persones procedents de desenes de països diferents que, lògicament, han arribat acompanyats de les seves cultures i religions.
Fa quaranta anys que Lluís Rocaspana és a l’Església del Remei, un dels barris de la capital osonenca que ha acollit el major nombre de ciutadans d’origen estranger. La parròquia té una gran projecció dins el barri, i fa la funció d’atendre la seva gent. “El meu referent sempre ha estat el pare Rambla, i jo continuo la seva obra social de relació amb la immigració”, diu Rocaspana, el rector de la parròquia. I és que després de trenta anys ajudant als més necessitats, l’any 1998 es va trobar amb “una experiència nova, va arribar un allau d’immigració molt forta”. Des de llavors, l’Església del Remei s’ha convertit en la casa de tots. Els diversos col·lectius religiosos que tenen dificultats per trobar un local on celebrar els seus actes, sobretot les persones procedents de Nigèria i Ghana que practiquen la religió evangèlica pentecostal, han trobat lloc en aquest centre del Remei. “Hem de ser acollidors, no crear diferències”, recomana Rocaspana.
El pentecostalisme és una denominació cristiana protestant que va sorgir al començament del segle XX i que dóna una forta èmfasi al do de llengües de l’Esperit Sant. Creuen en la doctrina protestant evangèlica, en la confiabilitat i autoritat de la Bíblia i en la necessitat de la conversió. Els pentecostals, però, posen un èmfasi major en l’experiència espiritual personal. Aquest tipus d’evangelistes són la denominació protestant més nombrosa, encara que no hi ha xifres precises. A Osona existeixen diversos grups pentecostals, que es van fer visibles als mitjans fa uns mesos per les queixes que van rebre dels veïns, “les seves celebracions són sorolloses”, diu Rocaspana, “però aquí tenen certa permissivitat”. Segons el pare Lluís de l’Església del Remei, llegeixen i comenten la Bíblia, “però les seves celebracions són molt espontànies”. Segons diu, tenen un pastor que té uns quants ajudants, fan pregàries, canten, i fan ús de la música, “també tenen molt diàleg entre ells”. És evident que les seves celebracions religioses poc tenen a veure amb la tradició catòlica silenciosa, o amb les oracions i reflexions musulmanes. Potser és per això que són el grup a qui més els costa trobar locals per ubicar els seus centres de culte.
El grup d’evangelistes pentecostals que usa com a centre de culte l’Església del Remei ja fa set anys que hi és. “Ells ho van demanar, suposo que per proximitat, i per veïnatge els van deixar els locals. Per què negar-los-els si són veïns?”, es pregunta Rocaspana. “A sota de casa suposarien un mal de cap, però pel sol fet de ser d’una altra religió”.De totes maneres Rocaspana els recomana que busquin un local on ubicar els seus centres de culte, ja que per a ell comença a representar massa feina haver-se d’ocupar de tot, i fa una crida a les persones que disposen de locals perquè els lloguin “sense cap mena de por”.
Per evitar les queixes dels veïns, al final de la darrera legislatura es va acordar que un bon lloc per ubicar aquests centres podien ser els polígons. Rocaspana afirma que “ells només necessiten espais, però que no estiguin tan separats del nucli, sinó els ignorarem”. El mateix és el que opina Jamel el Meziani, president del Centre Cultural Islàmic, situat al carrer Sant Pere, “les lleis que ens fan anar al polígon són injustes, al Marroc la catedral està dins la ciutat, perquè la gent no ho rebutgi”. I és que el Meziani creu que d'aquesta manera no es crea la convivència, “posarien una església a la muntanya? No, això ho fan perquè no accepten un centre diferent, encara no han acceptat l'arribada d'altres cultures, i llavors, per què parlen de democràcia?”, es pregunta.
Ara farà 20 anys que Jamel el Meziani és a Vic, “jo me n'anava a estudiar a Oslo, però el destí em va fer quedar aquí. He conegut la cultura catalana i molt bona gent”, diu. A més reconeix que “cada vegada tinc la visió més oberta”, tot i que abans de venir ell pensava que a Europa tindria molta més llibertat, “m'ha passat el contrari”. Segons diu, al Marroc ningú discuteix qui té drets i qui no, “tant cristians, com musulmans, com jueus tenen els seus centres, els seus cementiris... Sóc ciutadà o no sóc ciutadà?” dubta en Jamel. Ell està convençut que sí, és per això que des del Centre Cultural Islàmic participen a l'associació de veïns, organitzen jornades de portes obertes i es declaren oberts al barri, "la mesquita és de tothom, és de Vic".
Segons diu el Meziani, el que falta és comunicació, "quan no coneixes els altres, tens idees equivocades. A més, hi ha gent que vol crear por, i això és fàcil. És fàcil destruir, però construir és difícil". El Meziani també és conscient que arrel de les últimes detencions a Barcelona, la població té una certa desconfiança cap als musulmans i les mesquites. "Qui fa aquestes coses (es refereix als atemptats), no ho prepara a la mesquita. La mesquita és un lloc públic. De la mateixa manera que ETA no va al mercat a preparar les seves accions". Per les persones musulmanes, la mesquita és un lloc de trobada, a més de ser un espai de reflexió. A la capital osonenca n’hi ha dues, mentre que a la resta de la comarca n’hi ha unes quantes més repartides per altres municipis com Manlleu o Torelló.
Els musulmans van a la mesquita, al menys, cinc vegades al dia, ja que la pràctica de la seva religió requereix fer cinc oracions principals, d’entre cinc i deu minuts, que estan repartides durant el dia. No hi ha una hora exacta per a cada oració, depèn de la posició del sol en cada moment de l’any es fan a una hora o a una altra. És una obligació pels musulmans fer les oracions en grup, per això és molt important per a ells disposar de locals preparats per a fer-ho. “Mesquita vol dir agrupar”, diu Jamel el Meziani, “és un dels llocs on fem vida social, on tenim contacte amb la gent, és un lloc de trobada”. A més, segons diu el president del Centre Cultural Islàmic, “cadascú és lliure d’anar a la mesquita quan vol, s’hi pot anar a llegir, s’hi fan classes, hi ha discursos...”. També assegura que es tracta d’un local obert a tothom, i és que entre els llibres que hi ha a la mesquita s’hi pot trobar l’alcorà en català.
Tant Rocaspana com el Meziani coincideixen en que "quan les persones immigrades puguin votar canviarà la cosa", “una persona no es pot integrar si no té drets”, afegeix el Meziani, “a qui no té drets no se li poden imposar uns deures”.

Fotografia: Josep Maria Brugera
Reportatge publicat al tercer número de la Revista Mà/Sara Blázquez